LA TRAMPA (II)

L'arribada d'en José marcava un punt d'inflexió en tot aquell assumpte. Ara ja s'havien acabat les bromes. En José no tenia costum d'estar per orgues. Rebia un encàrrec i l'acomplia, sense cap mirament, sense motius personals.
En Pol havia sigut el seu mestre. L'hi havia ensenyat tot feia anys. Quan en Pol va decidir retirar-se i dedicar-se a una vida més tranquil·la, abans de marxar de la Casa, va deixar un substitut prou preparat.
Amb en Pol van fer una excepció i el van deixar marxar de la Casa en atenció a tots els mèrits que havia acumulat i sabedors que, sempre que el necessitessin, ell estaria allà. De fet, ja l'havien fet servir per un parell d'encàrrecs com a free lance. Hi ha ocasions en que la Casa no es pot permetre fer servir gent pròpia i contracta free lances.
El va anar a recollir a l'aeroport, on arribava de Madrid amb el Pont Aeri, i van anar al pis franc on s'allotjava normalment. El primer que va fer en José va ser dutxar-se. Havia estat viatjant des d'un país del tercer món fins a Madrid i d'allà, desprès de tancar l'expedient a la Casa, venia a ajudar al seu mestre i amic Pol.
En Yasha, gran analista i estratega, també tenia la virtut de ser un gran "aconseguidor" i ja tenia tot l'equip que li havia demanat en José. Cal dir que desprès de cada encàrrec, el material utilitzat es fa desaparèixer. És una manera d'evitar que altres Cossos hi fiquin el nas i ho acabin malmetent tot. El subministrador del material que farien servir per aquest encàrrec era molt amic d'en Pol -el coneixia dels temps en els que en Pol estava en actiu- i havien fet negocis junts.
Encara mullat de la dutxa i tapant-se amb una tovallola, en José va seure a la sala de reunions d'aquell pis. Va examinar el material que li proporcionava en Yasha i, desprès de fer un parell d'apreciacions tècniques, li va semblar bé.
La conversa era prou animada però concreta, hi havia diversos objectius i en José va estar llegint quina era la vida i miracles de cadascun d'ells. Depenent de com era la seva vida, l'encàrrec es duria a terme d'una manera o d'una altra. Uns utilitzaven transport públic, cosa que era una gran avantatja. D'altres utilitzaven motos, vehicles molt vulnerables. Alguns utilitzaven vehicles particulars però tenien localitzat on els guardaven durant la nit i, per tant, podien ser manipulats. També quedava l'alternativa de realitzar l'acció mentre passejaven pel mig del carrer. No us podeu imaginar quant en som de vulnerables els humans!!!
Ara només es tractava de camuflar cada acció amb un accident. Tothom pot caure a les vies del metro, del tren o del tramvia... Tothom pot sofrir un cop lateral mentre porta la moto... Tots tenien punts febles, molts punts febles....
En Pol no volia interferir i només donaria la seva opinió si en José li demanava, era una qüestió de respecte professional. De moment, el que sentia, li semblava bé. Amb matisos, era com ell ho hauria planificat si hagués sigut la seva responsabilitat. En José era un digne successor i n'estava orgullós... Encara quedaven moltes coses per definir, llocs, dates, etc. i es feia tard.
En Pol havia de tornar a casa seva i ho havia de fer de la mateixa manera que n'havia sortit, sense que ningú s'adonés de la seva absència. Durant algun temps havia tingut la sensació que el seguien i es va divertir molt despistant-los. Enviaven a fer la feina a uns aficionats -cosa que era quasi bé un insult- davant d'un professional. Ara, els contactes amb en José i la resta de l'equip tindrien que ser molt discrets. L'espectacle estava a punt de començar i en Pol només podia ser un espectador a qui tothom tingués controlat en tot moment: aquesta seria la seva coartada. Les comunicacions amb l'equip es farien pels conductes habituals, és a dir, per conductes de la Casa. En Pol només confiava en els seus companys de la Casa, sempre pots confiar en aquells que t'han ofert la seva vida i als que tu els hi has ofert la teva...

Què us sembla? És creïble i factible?. Segur que hi ha errades importants, però jo crec que vosaltres m'ajudareu a esmenar-les. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.