SEGON DIA DE VACANCES

Si, si... segon dia de vacances. Matí molt pròsper i tarda molt avorrida... i aquí s'acaba el post.
No, fora de bromes, ha estat un dia complet, dia comansi, i desprès d'un matí molt bo -ja us ho explicat a l'anterior post, amb petites variacions- la migdiada no ha pogut ser. No estic acostumat a descansar i ja començo a tenir el síndrome del treballador sense feina.
Abans que m'oblidi, música: Locomia. No patiu, no m'he donat cap cop al cap ni m'ha passat cap cosa estranya. M'explico: aquesta tarda, víctima de l'avorriment més sublim i profund, he decidit que l'Exorcista havia de tenir un perfil al Facebook i l'he creat. Mirant, mirant, he trobat a un peassssso conegut meu fent posturetes al costat d'una piscina, en plan Esther Williams. També reconegut com a Lailololailolailo, aquest element té el "labio partío". Entre altre gent sempre hem dubtat si era de naixement, si li han partit de gran o si era producte de l'adaptació de l'òrgan a la funció, és a dir, si era producte de treure's de la boca, apressadament, aquells trossos de carn que s'hi fica. Bé, tampoc en faré una qüestió d'Estat d'això.
El cas és que aquesta tarda m'he dedicat a aquesta feixuga activitat que és crear el perfil dels collons. La segona tasca d'aquesta tarda ha estat més filosòfica i m'he llegit uns quants soliloquis d'en Friedrich Nietzsche.
Ja us vaig dir ahir que vaig desvirgar la temporada de lectura estival amb un llibre d'en Charles Bukowsky. El que no us vaig dir és que, normalment, llegeixo tres llibres a l'hora. El tercer és un llibre d'en Pio Moa que es diu "Los mitos de la guerra civil". Un gran llibre, sens dubte!!!
Desprès d'una quantitat suficient de combinats, he trucat a l'amic que s'ho ha de fer amb l'esquerra. El pobre està molt avorrit i així el distrec una mica. Què menos que monix!! Per un amic el que calgui... Estic pensant en anar a la platja. Potser demà hi aniré. Només hi ha un petit problema: cada vegada que vaig a la platja està núvol o, directament, acaba plovent. A més, jo sóc d'aquells que al minut dos ja marxaria. Que si massatges, que si llaunes de begudes, que si ulleres de sol, que si.... de tot, la platja s'ha convertit en un gran mercat.
Bé nois i noies, com us deia aquest matí, estic molt cofoi de les visites que rep el bloc. Ja sé que moltes són de la mateixa gent de sempre però jo les aprecio igualment. Silenci, toca Loquillo "Cadillac Solitario". Desprès seran Celtas cortos "20 de abril". Digueu-me carca, vell, el que vulgueu, però ja no es fan cançons com aquestes...
Au revoir, mes enfants... desprès més.