ELS MESTRES LIENDRES

A la col·lecció "Vides exemplars" hi faltava un perfil que sempre m'ha provocat un fàstic profund i el vòmit. Quan jo era més jove hi havia una dita que sembla que ha caigut en desús i en l'oblit. Deia així (en castellà): "Eres como el maestro Liendres, que de todo sabes i de nada entiendes". Són grans teòrics de la vida. Ho saben tot, de tot plegat. Del que més saben és d'allò que no els hauria d'importar. Del que és la seva responsabilitat, en demostren ser uns grans ineptes...
Transportat en el temps, descobreixo que aquest tipus de personatges encara existeixen. Generalment, són uns grans inútils que intenten dissimular-ho ficant-se en totes les cuines. Intenten estar presents en totes les reunions, en tots els esdeveniments, en tots els saraus i, de fet, voldrien ser el nen al bateig, el nuvi a les noces i el mort als enterraments. Ascendeixen a l'organigrama empresarial igual que la resta de companys però, constatada la seva incompetència, són relegats a llocs on no puguin fer gaire mal.
De tot en tenen una opinió, encara que no sàpiguen de què va el tema. Els hi és ben igual, el cas és fer-se notar. El problema és que, moltes vegades i producte de la seva ignorància, fiquen la pota. Per fer més perversa la situació, fiquen la pota quan prenen decisions sobre qüestions que ni tant sols són de la seva competència, és a dir, ells mateixos es fiquen de peus a la galleda. Quan veuen que han ficat la pota, tenen la suficient habilitat per treure's del mig, deixant a l'autèntic responsable amb el cul a l'aire i amb tot el merder que han creat ells solets. Malauradament, sobre allò que si que tenen competència no prenen cap decisió, no fos cas que es demostrés, una vegada més, la seva inutilitat.
La seva distribució del temps també és força curiosa: tenen temps per a ficar-se allà on no els demanen, però sempre estan estressats i es queixen de la manca de temps que tenen per a fer la seva feina.
No fa gaires dies, he tingut oportunitat de tractar amb un d'aquest mestres Liendres. Ja feia mesos que anava tocant els collons amb xorrades que ni li anaven ni li venien però, com que sempre hi ha algú que vol donar peixet a aquests anormals, li anaven fent cas encara que fos per tal que no molestés. Un incident sense importància va aconseguir convertir-lo -ell solet i sense ajuda- en el preàmbul d'una catàstrofe, va mobilitzar a un petit exercit i, no content amb això, va intentar tapar les seves vergonyes -inutilitat, en diria jo- desviant l'atenció cap a altres temes que no són de la seva incumbència. Cal dir que, aquest personatge, està molt interessat per la vexil·lologia i té un TOC molt evident per la neteja, produït per la manca de coses que fer o per manca de ganes de fer-les.
És la vida i hem de conviure amb aquest elements. Sempre he pensat que, quan morin, mereixen ser dissecats i exhibits públicament com a mostra del que no s'ha de ser. Segurament, futures generacions ho agrairien.
En un pròxim episodi de "Vides exemplars" parlaré de l'arquitecte venedor de fum (o motos). Em penso que aquesta col·lecció tindrà una llarga vida i varietat.