UN MOMENT DE CALMA.

Desprès d'un dia esgotador, mentalment parlant, la vida em recompensa amb un moment de calma, sota la prunera, a la fresca, bevent aquest còctel, adictiu i magnífic, que em va fer descobrir un amic: cava amb llimonada. Sento música, Depeche Mode i alguna cançó dels anys 80.
En un entorn tant magnífic, he decidit escriure aquest post, un post calmós, asserenat i llunyà de les cabòries que m'esperen demà. Només jo i el món, el meu món. Un instant de silenci mentre els Depeche em regalen el seu Enjoy de Silence, magnífica cançó que ha estat precedida per Personal Jesus.
Avui ha estat un dia calorós, massa calorós. Ha fet algun tro, però ni una gota d'aigua. Ara gaudeixo d'un merescut descans desprès de tenir un dia de treball intens planificant coses que poden tenir una repercussió important a la meva vida. Sempre planifico les coses, sempre.
He aprofitat l'ocasió que m'han brindat uns amics per fer algunes coses plegats i avui he repartit les targes dels personatges d'aquest joc de rol real. Són uns grans jugadors d'aquest joc i no podia preparar les coses a mitges. No vull ofendre la intel·ligència d'aquells que tant m'han ajudat i que seran els executors de noves directrius que m'han de donar la victòria en aquest joc, el gran joc.
La vida ens ofereix moments de serenor i clarividència, que desprès nosaltres refusem acceptar com a realitat, sobre aspectes quotidians. Qui no ha tingut mai la sensació d'haver visualitzat una situació concreta? Ningú. Tots, en alguns moments de la nostra vida, hem tingut la sensació de haver "vist" amb anterioritat com passava una cosa. Jo, ja fa dies que tinc una "visió". Ho veig a venir, ja fa temps, com si ho estigués vivint.
Digueu-me visionari, el que vulgueu, però ho he vist, he vist el final del viatge. Un viatge que ja fa temps que dura i que, cada vegada més, és fa tediós i aborrit. Necessito acció, més acció. Acció de la bona, no només acontentar el meu entorn. Necessito retornar momentàneament a altres temps, iniciar accions d'altres temps. Ja veure què faig. De moment, preparo el terreny i l'entorn.
Ja no ho recordava, avui és la festa major i ja hi ha els il·luminats amb els seus coets i petardets. Mira que en són de pesats!!! Es passen la setmana estressats perduts i el cap de setmana, en el que podrien descansar, es dediquen a destorbar un be tant preuat com és el silenci. Suposo que hi ha d'haver de tot en aquest món.
Demà he d'entrevistar-me amb uns amics, grans amics. Ells seran els que marcaran el tempo del meu futur a curt i mitjà termini. Jo continuaré, com sempre, en les meves ocupacions actuals, com si res no passés, però ells seran, amb la seva actuació, els que desenvolicaran la troca. Ara ja ha passat massa temps i ja no puc estar d'orgues. La comèdia s'ha d'acabar d'una manera o d'una altra, sigui com sigui. Les coses s'han d'aclarir d'una vegada i per sempre..., peti qui peti.
Ara fa una lleugera brisa mig tèbia i mig fresca que em regenera i em dóna forces per enfrontar-me al món exterior, al de les enveges, al de la manca d'honor i de veritat, al món podrit i corrupte, al de les bones cares i punyalades per l'esquena, al món dels falsos amics i profetes, al món que s'autodestrueix i es vanaglòria de fer-ho, al món que hem creat a cop d'egoisme i falsedat.
Bé, vaig a preparar-me un altre còctel i miraré si puc dormir, que ja s'està convertint en un luxe fora del meu abast.