EL CONTRACTE.

En Pol no s'embrutaria mai les mans. No era el seu estil. Només volia ser un espectador de tot el que havia de venir. D'altra banda, necessitava una bona coartada per quan passés tot plegat.

Primer va pensar en contractar un professional. No són massa cars i els seus objectius no eren massa complicats d'abatre. Li farien un bon preu atenent a les coneixences que tenia en aquest món. Només hi havia un inconvenient: els objectius eren molts i un mateix estil seria fàcil de rastrejar.
Va pensar que seria millor arribar a una solució mixta. Un professional pels objectius més difícils -un o dos- i la resta ho faria amb un desconegut. Desconegut no vol dir ineficaç. Només calia trobar la persona adequada. Que tingués uns mínims coneixements de la matèria i que tingués una imperiosa necessitat de guanyar diners fàcils.
En Pol ja s'havia posat en contacte amb un professional, en aquests moments retirat a Andorra, que només vindria a fer aquest servei. Econòmicament no li representaria cap despesa. Aquest professional coneixia en Pol d'altres temps i encara li devia algunes feines que ja havia cobrat i que no havia arribat a executar mai. Parlant amb ell, es va a avenir a cancel·lar el seu deute amb en Pol efectuant aquests treballs. Mai més en Pol li podria tirar en cara el seu deute i tenia un refugi segur, fora d'Andorra, per passar-hi una temporada desprès d'haver fet el treball.
L'altra opció d'en Pol era un semi-professional. Una persona suficientment desesperada i amb res per perdre. Dit i fet. Per indicació d'uns ex-companys d'en Pol, va seleccionar uns candidats amb les següents característiques:
- Malats de mort, però amb suficient força física i lucidesa.
- Sense assistència i sense recursos econòmics.
- Amb una família que quedaria desemparada desprès de la seva mort.
- Amb suficients habilitats i experiència en combat, i sense antecedents penals ni policials.
A canvi de la seva participació, en Pol només els tenia que assegurar assistència fins a la mort i que les seves famílies quedarien suficientment arreglades. Només això. Totes dues condicions eren fàcils d'aconseguir amb la participació dels ex-companys d'en Pol. Només calia que la seva anterior empresa els hi oferís assistència a ells i a la seva família. Fàcil...
Desprès d'una selecció exhaustiva, van quedar tres candidats. En Pol es va entrevistar amb els tres en un meublé. Els meublés són els millors llocs del món per a parlar de coses que ningú ha d'escoltar. Si hi entres amb el teu interlocutor, tothom pensa que només voleu passar una estona junts. Ningú sospita, ningú.
Finalment, va quedar un candidat. Era perfecte: ex-mercenari, de mitjana edat, havia agafat una malaltia incurable a l'Àfrica i, en saber la seva malaltia, l'havien deixat tirat. Tenia dona i dues filles petites que, en moment de la seva mort, es quedarien sense res. Actualment s'estava gastant en tractaments mèdics tot el que havia guanyat fent la guerra per mig món... era perfecte!!!
El seu aspecte físic era normal, sense destacar entre la població autòctona i acreditava tenir experiència i pocs escrúpols a l'hora de portar a terme les missions. Magnífic !!, va pensar en Pol. En quedar com a únic candidat, li va oferir assistència mèdica gratuïta amb un lloc que era una tapadora de l'antiga empresa d'en Pol. D'aquesta manera en Pol s'assegurava de l'estat físic i mèdic del candidat, i també aconseguia que es cregués el que en Pol li havia promès.
Ara, que ja tenia el candidat ideal, només calia fer que es familiaritzés amb les anades i vingudes da cadascun dels objectius. El moment, la forma i els altres detalls, els triaria en Pol. Ara només calia esperar el moment. Calia esperar a que en Pol tingués coartades sòlides, però això no era difícil. La forma i la resta ja estava decidida, ho havia decidit en Pol...

Què us sembla? És factible la revenja d'en Pol? Seria prou creïble? Ja m'ho direu.