UNA ENTRE MIL

Desprès d'un dia dur, sempre hi ha d'haver un petit moment que ens rescabali de tots els patiments. Eren les 9 del vespre que encara treballava però, com una aparició, ha sorgit una dona que m'ha donat tot allò que el dia m'havia pres.
Quan coneixem algú, no esperem res especial. Només esperes que tingui uns paràmetres mínims de normalitat. Avui he estat de sort, cap a quarts d'onze, fa una estona, he tingut el privilegi de parlar amb una dona que, penso, s'amaga davant d'una façana de duresa i transgressió per tal d'ocultar o protegir-se de la seva gran sensibilitat.
Ha sigut com a la fotografia que il·lustra aquest post una flor vermella i diferent, en mig d'una mar flors homogènies, iguals, avorrides. Té caràcter, això és indubtable, però crec que sap com fer feliç a la gent. No la reconec, no es correspon la seva conversa amb els seus escrits -penso que això ens passa una mica a tots els que escrivim- i això és molt significatiu.
En algunes ocasions s'ha de llegir entre línies per tal de veure l'autèntic missatge. Un missatge molt diferent del que ens oculten les lletres i les paraules que llegim. Crec haver descobert l'autèntic missatge -que ja sospitava des de fa temps- i m'agrada, m'agrada molt...
Bé, ha estat un plaer, sigui dit amb tota la franquesa del món. Ha estat un autèntic plaer.