dimecres, 15 de juliol del 2009

TERCER DIA DE VACANCES (TRUCADES PERDUDES)

Com ens ho muntàvem abans de tenir mòbil? Segurament, millor que ara. Desprès d'una meravellosa migdiada -en la que m'he negat a agafar el mòbil- he repassat totes les trucades perdudes i he realitzat el mateix exercici que m'agrada fer amb els correus electrònics: eliminar, eliminar, eliminar... Així fins que només ens queda el que realment és important. Només us diré que, de 14 trucades perdudes, només he retornat 3 trucades.
Una de les trucades que he retonat és d'un ex-company i gran amic que ha retornat de l'extranger. Li diré Jose, que és com ell es fa dir. Ha valgut la pena parlar amb ell. Ja hem quedat per anar a dinar algun dia. Penso que em pot ser de gran ajuda amb un parell de qüestions. malauradament ha arrivat avui i ahir no va poder estar al pantagruelic esmorzar.
Això de les trucades perdudes és extraordinari. Hi ha persones que fan la trucada i desprès es pensen el que volen dir-te. En aquests casos, l'aparell crea la necessitat. Moltes trucades, si no es poguessin fer immediatament, no es farien.
Per cert, estic intentant trucar a l'amic amb el braç de fusta (és un dir) i no em contesta. Deu estar utilitzant l'únic braç bo que té per a tasques més plaents...
Us resumiré el dia: llevar-me tard, esmorzar, vegetar, llegir correus, dinar, migdiada... i ara si, ara és el moment màgic en el qual m'estic sota la prunera -ja deu ser la més famosa del món- i em dedico a la gimnàstica: com dèiem als vells temps, "barra fija y levantamiento de vidrios". És a dir, taula de jardí, glaçonera, refresc i alcohol divers. És el moment d'anar picant una miqueta per fer-ne el sopar i acompanyar-ho amb uns glopets d'alguna barreja miraculosa.
La vida és dura, molt dura i només em queden dos dies de vacances. Aprofito per escriure una mica. Desprès ja us faré una nova proposta per "Revenja", inspirada en unes idees que em va passar l'amic Tapes i que ja vaig comentar a la reunió d'ahir al matí amb els ex-companys.
No us ho havia dit però tinc l'atreviment d'escoltar alguna cançó del José Luís Perales. Brutal, extraordinariament brutal. N'hi ha una que és molt bona: ¿Y cómo es él?. Us aconsello que l'escolteu, però amb calma, escoltant la lletra, analitzant-la...
Bé, nois, noies, amics, amigues, colla pessigolla i d'altres viciosos que freqüenteu el bloc d'aquest pobre mortal, que sigueu feliços, mengeu anissos i visqueu la via tant bé com pugueu.
D'aquí a una estona us penjo la nova proposta de "Revenja".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada