divendres, 17 de juliol del 2009

A LA PLATJA

Si, encara que sembli mentida, m'he deixa't convèncer per una amiga i estic a la platja. Des d'una terrassa escric aquest post. El dia no és dels millors per anar a la platja, però l'objectiu tampoc era prendre el sol.
A la meva amiga ja la coneixeu d'algun comentari en el meu bloc: és la Nikita, meravellosa dona i millor persona. Feia temps que no ens veiem i aquesta era una bona ocasió per a passar una estona junts, per a parlar de les cuites que ens assalten a tots dos i de les coses més inversemblants que us pugueu imaginar. Ella és així, és capaç de treure el millor de l'Exorcista i de la persona que hi ha al darrera.
No renuncio a ser com sóc i us poso una imatge prou graciosa. L'home invisible fent de les seves amb una pobra noia a la platja. Si gaudíssiu de la vista que jo tinc ara, també tindríeu ganes de fer d'home invisible. La Nikita, que està al meu costat mentre escric, m'ha mirat malament.... (o bé, amb ella no se sap mai) deixem-ho.
Bé, avui, darrer dia de vacances, tindré el plaer de la companyia de la Nikita, pel matí platja -jo no gaire, jo sóc més de terrassa i gerra de cervesa-, una bona dutxeta a casa de la Nikita, un bon dinar, migdiada a casa de la Nikita, sopar i festa. Dia complet, dia comansi (bé, dia Nikita). Per sort, sempre porto el meu notebook (una meravella de només 8,9 polsades) amb mi i puc estar connectat tot el dia.
Ahir al vespre no tenia humor per a fer un nou post, el dia va estar ensopit i em vaig contagiar. Al final, vaig mirar-me uns quants posts dels que segueixo habitualment, un d'ells em va fer força gràcia -va significar el retrobament amb una persona i una manera d'escriure que m'encanta-, vaig deixar uns comentaris i a dormir.
La vida és dura, molt dura... La primera gerra ja s'ha acabat i n'hauré de demanar una altra. La vida és així.... tot comença i tot s'acaba. Com aquest post....

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada