dimarts, 11 de maig del 2010

LA HIENA FERIDA

Les hienes són animals impopulars i ningú s'apena de la seva mort. No causen la llàstima o compassió per un motiu molt concret: aquest riure pervers, preludi de l'atac, avantsala d'algun acte -que és conseqüència de la seva pròpia naturalesa- considerat roin, covard i aprofitat.
Un animal ferit és motiu de pena, de commiseració, de gran tristor. Una hiena ferida no crec que desperti aquests sentiments i sensacions. Amb les persones passa el mateix. El comportament d'una persona és determinant a l'hora de sentir un o altre comportament envers ella. Teòricament, tots el éssers vius haurien de merèixer el nostre respecte, però la veritat és que els considerem atenent a com ha sigut la nostra relació envers ells.
Aquesta tarda em mirava un reportatge sobre aquests animalons que m'ha fet reflexionar força. Veia com tota la resta d'animals els menyspreaven. D'una banda, qualsevol de les seves possibles víctimes s'atrevien a plantar-los cara i d'altra banda, els animals d'un graó superior de la cadena tròfica, també els menyspreaven per aprofitats i covards.
Després de veure un documental tan instructiu, he decidit tornar a posar-me a escriure. Estic preparant un relat sobre intrigues, lluites de poder, relacions tempestuoses, enganys, traïcions i totes aquelles coses que fan que la vida sigui divertida i engrescadora. Segurament el titularé "El llepaculs" o "L'home llufa". És un relat que vaig començar a escriure fa anys i que mai vaig acabar (un dels meus models d'inspiració va "desaparèixer del mapa" sense preavís). És un relat dur i encara l'estic fent més dur. No vol dir que jo combregui amb el que es narra, però la ficció és així. Parla d'en Robert, un pobre home que intenta fer-se valer a base de ser una espècie de "bufó de la Cort", però que té poca cintura i es mou com un ànec marejat entre tanta insídia i traïció. En Sandro, un poca-solta que es diverteix  -s'ho pot permetre- en mig d'aquesta lluita de poder i que es riu de la seva pròpia ombra. La Sònia, una harpia -amb una considerable mala llet, però del tot previsible- que està en permanent competència amb en Robert i que faria el que fos per tal de ser "Reina por un dia".
Bé, ja us he explicat una mica qui són alguns dels personatges. La resta haurà d'esperar. En vull fer un relat per publicar i no el puc penjar sencer. No l'admetrien en cap concurs o premi literari.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada