dimecres, 12 de maig de 2010

FES-ME TEVA!!!!!!

El dia -malgrat el cansament de tants dies sense dormir- ha sigut fantàstic. Demà encara ho serà més, però potser no podré complir el meu compromís diari amb aquest bloc. En arribar, fa una estona,  a casa he encetat un pernil que vaig comprar ahir. No tenia gaire gana i uns taquets de pernil, una mica de formatge i un bon vi han constituït el meu berenar. Segurament ja no soparé, però mentre em delectava amb aquestes menges exquisides, he pensat una història de la que us vull fer cinc cèntims.
Com ja sabeu, la meva ment no para de pensar històries i -no sé si pels efluvis etílics del vi, o per les ganes que tinc de riure'm de tot plegat- estava menjant i rient mentre m'imaginava una situació grotesca, però que podria ser real.
Imagineu-vos que sou un home -us dieu Raimon-, que esteu al vostre despatx i que hi entra una noia. Fins aquí, cap problema. Posats a imaginar -i que ningú pretengui veure una vessant ofensiva en la meva descripció-, imagineu-vos un home de vermellor fàcil, d'astorament encara més fàcil, que no està massa acostumat a que les noies li tirin els trastos d'una manera directa. Tot net i polit, assegut en la seva cadira, pensat en els dos mil marrons que té sobre la taula i intentant sortir-se'n de la manera més digna possible. 
Ja tenim la noia al despatx i... sobtadament, tanca la porta del despatx. L'home, sabedor que aquest personatge femení -que anomenarem Neus-, es "lleugereta de cascs" (per dir-ho clar, allò que en altres temps en deien un "puton verbenero"), comença a posar-se nerviós. 
- Hola Neus, què desitges? -diu ell, amb la sospita que alguna cosa estranya passarà.
Ella avança des de la porta fins a la taula d'ell i -fent un saltiró, és baixeta- s'asseu en una punta de la taula, mentre el mira de fit a fit i amb veu de vici animal li diu:
- Et desitjo a tu. Fes-me teva!!! Fa mesos que t'observo i sé que portes una bèstia sexual a les entranyes!!! 
En aquell moment en el que ella desencreua les cames, observa que no porta calces i que hi ha una cosa que brilla en aquell entrecuix calent i vaporós. La suor li comença a caure pel front mentre ella es retorça sobre la taula i comença a apropar-se a ell tot gemegant  i sospirant (aquesta seria de l'espècie gemegatus sospírium). De sobte, es fixa que sobre la taula hi ha com un regueró d'un fluid brillant que surt de l'entrecuix d'ella i, per un moment, té la sensació de tenir un llimac sobre la taula.
-Sí, fes-me teva, tros d'animal!!! Com he esperat aquest moment!!!!! -li diu ella mentre intenta palpar l'entrecuix d'ell.
- Deixa'm!!!!, Deixa'm!!! -diu ell vermell com un titot, debatent-se entre aprofitar aquella oportunitat única i fer-se el digne, tot evitant-se problemes.
- Sigues un home, dona-me-la tota, la vull tota per mi!!!! -li continua insistint ella, mentre ell està a un pas de caure rodó d'un col·lapse.
-Fuig!!!! Marxa!!!! Què t'has cregut!!!!  -li diu ell mentre continua debatent-se entre el que vol fer i el que sap que no ha de fer. Ella, es continua tocant els pits, traient la llengua sensualment i intentant fer que ell mostri una actitud més receptiva envers les seves insinuacions (bé, potser alguna cosa més que insinuacions).
Finalment, algú pica a la porta i ella baixa de la taula. En el moment en que s'obre la porta, amb el Raimon encara tot astorat, la Neus comença a plorar desconsoladament.
- Com has pogut dir-me això Raimon!!! I com has pogut tocar-me d'aquesta manera!!!! Mai m'ho hauria pensat de tu!!! Tan bona persona que semblaves!!! Mai, mai em ficaria al llit amb tu!!!! Ets un home casat i jo també!!!! Jo m'estimo molt el meu marit!!!! Som molt feliços el meu marit i jo!!!!! Quina culpa tinc jo que la teva dona no et satisfaci!!!! -En aquest moment, el plor de la Neus ja és espectacular i esdevé un dantesc.
- Però...però....!!! -intentava dir el Raimon, mentre la persona que hi havia a la porta no entenia res del que estava passant (o potser ho entenia malament).
La Neus surt corrent i plorant del despatx, en Raimon no sap què dir o què fer i la persona de la porta tardarà dos segons en escampar per tota l'empresa que el Raimon, una persona que es creien que era seriosa i treballadora, és un sàtir que s'aprofita de les dones de l'empresa. 
Què us sembla com inici d'una història? Que és increïble? Bé, en una altra estona, ja recuperaré una història que vaig escriure fa temps i aquella sí que és increïble.
M'ha entrat una mica de sed. Vaig a beure una cervesa fresqueta i d'aquí una estona potser faig un altre post. O no.... a la vida mai se sap!!!!

PS: Per cert, frase del dia que m'ha deixa't un amic meu (en contestació a la pregunta "Com ho saps això?") "Jo sé quantes vegades pixes al dia, amb quina mà te l'aguantes i quantes vegades te l'espolses".  Bona, no? Potser una mica barruera, això sí, però brutal!!!

3 comentaris:

  1. genial!!!! un començament fantàstic... jo encara li posaria mes morbo...
    Anna,

    ResponElimina
  2. Hola Anna!!!
    Una mica morbosa tu, no???
    No he volgut ser més explícit. No volia traspassar aquells fina línia que separa el bon del mal gust.
    En tot cas, un dia faré un post molt extrem sobre sexe. En tinc ganes i aquest serà extrem i brutal (ja us avisaré abans).
    Un petó molt fort (amb vici, i molt de morbo)!!!

    ResponElimina
  3. Què dir-te... Psè...

    En Raimon em sembla un paio covard.
    La dona, una senyora divertida.

    I la història, en si, em sembla una espanyolada on l'Esteso, el Pajares i la Gimpera es barallen per un pimentó torrat.

    Jo de tu, a partir d'ara, abans d'escriure un relat, berenaria mató amb mel i un raig de ratafia.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina