Estic més mort que viu, però tinc la sensació de viure una mort deliciosa. Fa una estona que he arribat a casa i, mentre escric aquest post, encara puc sentir la seva olor. La meva pell ha quedat impregnada de l'olor simple, neta, floral i fresca de la Sílvia i de la Sònia. El refrec de les nostres pells m'han transferit tot el seu perfum. També m'han transferit la seva vitalitat, la seva innocència, les seves ganes de viure i aquest esperit insaciable que tenen.
Ahir al vespre vàrem sopar -devien ser les deu- en un lloc que ja comença a ser habitual per a nosaltres. Molta jovenalla, de l'edat d'elles, que apurava les darreres hores del cap de setmana, reien i s'ho passaven bé. Nosaltres tres només ens nodríem per tal de tenir forces. Tot just acabar el sopar, una copa ràpida a l'Endroit i cap al llit. Amb elles, despullar-nos -despullar-me- ja és un espectacle. Àvides d'home, em despullen amb fruïció i comencen el seu ritual d'excitació. Són irresistibles! Una d'elles -alternativament- fa pauses i es treu la seva roba, deixant al descobert una roba interior blanca i impol·luta. La seva pell, suau i tendre, es torna de gallina quan l'acaricio amb els meus dits. La Sílvia encara porta una espècie de top blanc, prim i lleuger que em deixa entreveure uns mugrons que han esdevingut durs com el granit. La Sònia ja explora el meu sexe amb la seva llengua i jo recorro el coll i els pits de la Sílvia amb la meva llengua. Tots tres estem avesats en l'art de proporcionar plaer als altres dos i no dubtem en fer-ho. De sobte, em trobo sobre el llit amb la Sònia agafada al meu sexe com una sangonera i la Sílvia recorrent els pits de la Sònia amb les seves mans. Mentre em deixo fer, aprofito per fer vibrar el clítoris de la Sílvia talment fos el badall d'una campana. Mentre jo descanso, elles m'ofereixen l'espectacle dels seus cossos nus i suats, continuant gaudint entre elles del sexe. Jo m'hi afegeixo immediatament i continuo amb aquest frenesí de cossos retorçant-se de plaer.
I així, tota la nit fins ara, canviant de postures, fent-nos suar, xisclar, gemegar, sospirar, cridar i fruint tots tres d'una relació que sabem que mai anirà més enllà del sexe pur i dur. Mai hem pensat en altra cosa que no sigui passar estones inoblidables i eternes. D'aquí a una estona em dutxaré, deixaré córrer l'aigua i els seus olors marxaran desguàs avall. Per sort, ens trobarem al tren i tindré l'oportunitat de tornar a olorar aquest perfum que tant m'excita -suposo que pel record d'elles- i que sempre és el preludi d'estones irrepetibles.
Ara toca preparar-se per iniciar una nova setmana -que serà dura, sens dubte- i de la que n'espero grans coses. Serà també la setmana dels dubtes resolts i dels finals sobtats.
Fins després....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada