divendres, 21 de maig del 2010

CORREUS....

Fa dies que espero la visita del carter. Tinc ganes -sigui per bé, o no- de rebre notícies. Recordo que fa anys -quan encara no estava gaire avesat en això dels correus electrònics- escrivia cartes des dels racons més inhòspits del món. Eren cartes que mai sabies si arribarien al destinatari i això també formava part de l'emoció i de l'atractiu d'escriure-les. 
Aquelles cartes, algunes de les quals he recuperat, formen part de la meva experiència vital i esdevenen petits bocins de la meva existència, de les meves emocions i dels meus sentiments. N'hi havia de familiars, d'amistat, d'amor i de compliment. En recordo moltes, les circumstàncies i els llocs on van ser escrites. Després de passar el temps, encara n'hi ha alguna que m'emociona i que em fa reviure dies alegres i tristos. Sembla mentida com ens afecten els records!!
Avui he rebut un correu electrònic curiós però entranyable. Sí, m'ha fet molta gràcia -en el senti d'il·lusió- rebre'l i poder comprovar que hi ha sentiments que no controlem. He intuït un cert retret, seguit d'una confessió. Sí, mea culpa. Potser aquest ha estat el punt de partida d'alguna cosa bona -ja toca, de tant en tant- que m'agradaria que prosperés. En tot cas, la sinceritat que he apreciat en aquest correu, ja és un bon senyal.
Ho deixo, tinc coses a fer i he de ser breu. Després, potser, més...

Frase del dia: "Al final, el que importa no són els anys de vida, sinó la vida dels anys"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada