dilluns, 31 de maig del 2010

CAMINAR PROP DE L'ABISME.

Tots els abismes tenen alguna cosa enigmàticament atraient. Heu provat de caminar prop d'un penya-segat? Malgrat físicament no hi hauria d'haver cap raó per caure si seguim la línia del no-res, sembla que tenim tendència a caure a les profunditats. Vertigen? Manca d'equilibri? No, no és això. És l'atractiva perillositat del buit, el joc amb la mort, la sensació d'estar fent allò que ningú faria. Tots tenim un abisme propi, creat per cadascú, en el que ens sentim còmodes caminant per la seva vora. 
Ho sento, avui estic francament cansat. No he dormit, arrossego el cansament d'aquest dies passats i veig que no val la pena quedar-se a dalt del penya-segat. No tinc cap motiu per no saltar, per intentar un vol impossible. Si algun dia em decidís a volar, voldria que la meva música de fons fos aquesta o aquesta. Tampoc demano tant!!!
Bé, ara coses serioses. Avui he pagat haver malviscut un cap de setmana que prometia ser fantàstic. La vida té sorpreses. Aquesta setmana serà dura, ho sé. Podria, stricto senso, no ser-ho. Tot depèn de les pèrdues de temps a les que m'obliguin. 
Vull ser breu, tinc poc temps i poques ganes de rebolcar-me en un fang que no és meu. Mentre agafo impuls per fer el salt, seguiré veient i gaudint de música com aquesta. La resta ja m'importa ben poc. Trucar a una porta i no trobar resposta és el que et fa replantejar-te tota un actitud davant la vida. Les preocupacions que no són compartides per tots els implicats en un afer, no han de ser preocupacions. 
Ho deixo. Sopar i (espero) dormir. No tinc forces (ni ganes) per més...

10 comentaris:

  1. Oxtres!
    No sé com animar-te!
    Estic escoltant la teva música. M'agrada. Els abismes no m'agraden gaire, gairebé prefereixo disfrutar la música ballant, vols que ballem?

    Com que no sé de què va, no la vull liar, però potser podries intentar tornar a trucar, potser no t'han sentit bé, o ... jo que sé!

    L'abraçada avui la dóno jo!

    Intenta que la setmana no sigui tant dura!

    ResponElimina
  2. tssss Demà serà un altre dia.
    Descansa.

    ResponElimina
  3. Hola Filadora.
    Ballar? Bé, sempre és un plaer ballar.
    El que és més decepcionant és trucar sempre a la mateixa porta i rebre uns segons de satisfacció fictícia i interessada. Després, tornar a l'origen de les coses i continuar igual. És desesperant veure que res canvia, que només hi ha un canvi placebo.
    Abraces molt bé Filadora!
    Rep tu també la meva abraçada.

    Hola Maria!!! Què tal?
    No, amiga, aquest és el problema: tots els dies -malgrat alguns es maquillin- són iguals.
    Un petó.

    ResponElimina
  4. "...tots els dies -malgrat alguns es maquillin- són iguals."
    (L'Exorcista)

    Vius sense després?

    Doncs tanca els ulls i no regategis el gust de cap llàgrima!
    Fes que siguin certes de torrent...
    Mulla't de salabror (de desig), d'ona!
    Amara't de neguit com ho fa el so (el fonema) del mar malarec.

    Per cert, com va el tema de posar la teva veu aquí?
    Jo encara espero eixa proesa de so i ressò, de mots vibrants!

    Em seria un plaer magnífic sentir la teva veu.

    Per cert: m'agrada la fotografia; és com el goig íntim i poderós d'un plaer sexual,
    d'una decisió que saps que t'empeny al desig precís, dens i moll... Fraccions de batalles que fan ruta del després!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  5. Hi ha precipicis propis insondables i atraients és cert. Altres precipicis venen per altres persones. De tota manera deixar-se caure a vegades és beneficiós, sobretot si la caiguda és sobre un llit i el fons és dormir reparant cos i ment. ..... no es queixi, que te força admiradors que l'animen...

    ResponElimina
  6. Hola Anònim(a),
    El després mai sabem si existirà. No més sabem que vivim en aquest precís instant.
    Veu? Sí, ho faré.
    També m'encanta la foto. Té un nosequè molt especial.
    Un petó.

    Anònim,
    No em queixo. M'encanta tenir -no vull dir admiradors- "companys de viatge".
    El millor detractor i pitjor admirador sempre és un mateix.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. M'encanten els seus apropaments i distàncies. Petons i abraçades ja ja .

    ResponElimina
  8. Anònim,
    apropaments i distàncies? De qui? De què? Perquè? Com?...
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. jo ja m'entenc i no em surt dels collons (que no tinc) explicar-t'ho.

    ResponElimina