divendres, 7 de maig del 2010

ESFORÇ ESTÈRIL

Tots els esforços necessiten una recompensa, un al·licient per continuar fent-los. Moltes vegades, aquesta recompensa no consisteix en res material i només la pròpia satisfacció de veure que has aconseguit els objectius marcats, ja és suficient. El que no és admissible és que s'hagi de fer el sobresforç d'aguantar desídies, intromissions il·legítimes, ocultació d'informació necessària i haver d'estar sempre pendent de quina "genial idea" torçarà uns plans que han estat pensats i repensats per tal d'assolir els objectius de la forma més beneficiosa i eficaç.  
Tampoc és lògic i normal donar molt més del que seria exigible i rebre a canvi una actitud de temerós silenci -disfressat de prudència-, davant de les intromissions, els pals a les rodes i la manca de decisió. No ho entenc, francament.
Malgrat no haver dormit en tota la nit, avui havia sigut un bon dia. Vull que continuï sent un bon dia i, per aquest motiu, intentaré fer allò que m'agrada: escriure. Per cert, l'altre dia un amic em va fer un comentari que he de reproduir o rebento. Em va dir el següent en relació a dues persones: "Hòstia,  si X es tira un pet, segur que va a parar a la cara de Y. T'has fixat que Y no té opinió pròpia? Només assenteix el que diu X".  Comentari meu: "Sí, però tots tenim una creu i suposo que la creu de X deu ser tenir sempre a Y enganxat al cul, sense fer ni dir res rellevant, només fent-li d'eco. D'altra banda, sabent com és X, potser fins i tot li agrada. Segur que mai no el contradiu i, fins i tot, li riu les gràcies. Suposo que X prefereix viure en la ignorància més absoluta, evitant haver de decidir res".
Bé, ara anem a coses serioses: ja tinc un parell més de relats curt. Aquesta nit passada -dura i penosa- m'ha inspirat per fer-ne un de sencer i acabar-ne un que tenia començat. Temàtica: la cruesa de la vida i de les coses que ens toca fer a desgrat. Un tema molt comú, ja ho sé, però que a tots ens toca una vegada o altra al llarg de la vida.
Vaig a deixar-ho, tinc altres coses a fer. Després, potser, més.

2 comentaris:

  1. "...les coses que ens toca fer a desgrat."
    (L'Exorcista)

    Com per exemple acceptar l'estiu?
    Acceptar el sol i la seva escalfor que saps que t'ompliran de dolor?

    Acceptar que has de combatre els dies plens de llum dolorosa?

    Acceptar que tard o d'hora la pluja marxarà?

    Acceptar que en aquest món no pots viure la teva identitat?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  2. Hola Anònim(a)
    Crec entendre el teu missatge i estic d'acord amb tu. A vegades, magnifiquem les nostres petites cuites i no veiem allò que és important.
    Un petó i endavant!

    ResponElimina