TENS EL CUL GROS!!!!!

Avui hi ha dues imatges per veure la evolució, inexorable i impassible, d'un cul enorme, extraordinari i monumental. 

Tot va començar va fer uns anys, quan una coneguda em va preguntar "Creus que tinc el cul gros?" Francament, ni llavors ni ara m'ha importa la mida del seu cul -que es fa notar, us ho puc assegurar- però,  per aquest caràcter compassiu que em caracteritza vaig decidir fer-me l'orni i no contestar (tampoc m'agrada mentir). Mai m'ha agradat opinar sobre l'aspecte físic dels altres, és el que tenen i ja s'ho faran. Prou feina tinc en preocupar-me de mi!!

En aquest cas, estic moralment autoritzat a comentar aquesta cas en virtut de la pregunta que em va fer aquella noia. Evidentment, no tindré la gosadia d'anomenar-la i molt menys fer evident davant de la resta de la humanitat la identitat d'aquesta persona. El respecte és el respecte i no s'ha de perdre mai.

He vist -en silenci- com evolucionava i augmentava la desproporció de les natges d'aquesta noia i, en aquests moments, es pot dir que és un cul enganxat a una persona. No exagero, és descomunal!!! El que em sembla més patètic és la quantitat d'intents que fa per tal d'intentar dissimular aquests parell de boles de greix que té en aquell lloc en el que l'esquena perd el seu nom. No cal, no cal fer intents infructuosos que només denoten una insatisfacció manifesta envers el propi cos i que desemboquen en un comportament ridícul i surrealista. Aquest comportament només aconsegueix fer més evident que "allò" està "allà". La genètica, la gana descontrolada -quant de mal han fet els "Tigretón" i els "Bony"- i un sedentarisme perllongat fan estralls en el cos humà.

Bé, ja he deixat testimoni d'aquesta pregunta -que mai m'hauria d'haver fet- i de com ens obsessionem amb les nostres "imperfeccions" físiques. Tots som com som i no hi podem fer res més. Intentar canviar les coses de com, naturalment, han estat concebudes, només ens porta insatisfacció -per l'esterilitat dels esforços- i malalties innecessàries -aprimar la resta del cos no evita aquestes deformitats-. D'altra banda, sempre penseu això: "Si agrado, bé. Si no agrado, ells s'ho perden!". El més important és estar en pau amb un mateix i assumir que som com som.

Després més...