diumenge, 16 de maig de 2010

INTROSPECCIÓ

He marxat d'hora, com cada dia aquí a la muntanya. La caminada ha estat fructífera tant física com espiritualment. Avui he canviat de ruta i he caminat uns quatre quilòmetres, fins a una capella que hi ha al mig de la muntanya. En altres temps era el punt de reunió i d'oració dels habitants de les masies que hi ha -avui deshabitades- perdudes entre les muntanyes.
Durant la caminada, els meus pensaments eren pel  futur pròxim, pensava en si he d'aplicar la caritat cristiana o la meva "caritat"., en si he de continuar aguantant estoicament o si he de passar a l'activitat. Encara no n'he tret l'entrellat, però el que sí que m'ha sobtat és trobar-me a un capellà -Mossèn Lluís- celebrant la Missa en aquesta capella perduda. No hi havia ningú sinó ell. Tot sol, practicava la seva fe i no depenia de ningú per tal de fer allò que volia fer. L'he acompanyat des d'abans de començar la Missa, m'he confessat i he combregat durant la celebració. Ara ja estic bé amb Déu i amb mi mateix.
Després, hem caminat una estona junts pel camí de tornada -sembla mentida com un home tan gran faci aquest camí amb tanta lleugeresa- i m'ha dit que cada dia puja a celebrar la Missa. Es veu que és un costum d'anys enrere que ell manté. Només en comptades ocasions l'acompanya algú però, com diu ell, ja l'acompanya Déu. 
La conversa ha estat gratificant pel meu esperit i m'ha fet recordar allò de "la venjança és meva" o "ull per ull, dent per dent" de les Sagrades Escriptures. Aquell home, ple de bondat i saviesa, m'ha fet renovar la meva voluntat de continuar endavant, passi el que passi i peti qui peti, malgrat tots els obstacles del camí, llarg i tortuós, que és la vida. Ara torno a tenir la força  i la voluntat.
Prop d'una hora i mitja després de sortir d'aquella petita capella, hem arribat al poble. Quatre quilòmetres per la muntanya acompanyat del que jo definiria com un home savi en coses de la vida, al marge de la seva confessió religiosa. Quant de temps feia que no gaudia i aprenia tant en una passejada!!!!
Avui és dia de Primeres Comunions i el poble està abocat en celebrar-les. El mateix Mossèn Lluís és el que les administrarà. Jo, he anat a comprar el diari, el pa i he retornat a casa. Avui faré un dinar senzill però suculent: fideus a la cassola. Ahir vaig veure una costella de porc molt maca i apetitosa a la cansaladeria, i vaig decidir que em faria aquests fideus, amb la costella, pèsols.... Bé, ho deixo, he de fer-me el dinar i gaudir d'aquesta menja mentre reflexiono del que he après de Mossèn Lluís, aquest matí.
Després, quan hagi paït tota aquesta informació i el dinar, més.... 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada