diumenge, 2 de maig del 2010

ACABAREU AMB MI!!!!!

Escric aquest post mentre estic "en capella" abans de retrobar-me amb les puber-lolites una vegada més. Malgrat la passada nit -com sempre- m'hi he deixat la pell, elles tornen a requerir la meva presència. Ja ho entenc, elles demà dormiran a la gespa de la Universitat. Jo estaré fet un desgraciat a la feina. 
No sé què tenen -bé, si que ho sé- aquest parell de diables que em fan tornar boig. Tenen una joventut espatarrant i radiant que els proporciona unes ganes de viure inacabables. Sé que avui acabaran de vampiritzar-me i extrauran de mi tot allò que va quedar-me ahir. Les seves llengües són autèntiques navalles que acaricien el meu cos sense ferir-lo. Les seves mans palpen els llocs més recòndits de la meva anatomia. Quan entren en el seu frenesí, semblen autèntiques lleones devorant la seva presa. 
El pitjor no és això, el pitjor és que em deixen descansar una mica, de tant en tant, i llavors, comencen a donar-se plaer entre elles. Com comprendreu, la meva excitació no decau i no tinc més remei que "reincorporar-me" al joc de plaer sense límit que elles m'ofereixen. Acabaran amb mi, ho sé! No m'importa, això també ho sé! Tot plegat, un o altre enterrarà a l'últim. Miro enrere i crec que, fa un any, no m'hauria cregut mai arribar a tenir aquest plaer tan intens i continuat. Ave lolita! Moritorum te salutant!
Ho deixo, he de marxar. Diuen que sóc el que les impulsa a continuar aguantant rotllos a la Universitat. Jo podria dir que elles són les que m'impulsen -i em donen la força suficient- a mi a continuar aguantant anormals a la meva vida diària, que confonen el cul amb les témpores,.... però no ho diré! 
Avís: Si algun dia veieu que deixo de publicar posts, és que ja han acabat amb mi. També penseu que hauré mort amb un somriure d'orella a orella i que, afortunadament, tot s'haurà acabat!
De matinada.... potser més!!

2 comentaris:

  1. com deixis d'escriure els posts per les puberlolitas o superlolitas o com es diguin a Dios pongo por testigo que las buscaré i acabaré amb elles per sempre més i les ficaré al nicho dels indocumentats...
    Anna,

    ResponElimina
  2. Bon dia,
    no crec que, de moment, deixi d'escriure. Si bé les puber-lolites em fan molt feliç, escriure és com respirar.
    La vida és asín, Pilarín.
    Un petó molt fort.

    ResponElimina