Una matinada més, espero el dia en el que podré dormir. Estic cansat, molt cansat, però suposo que la vida és el blanc i el negre, la sorra i la calç. Ahir vaig passar un dia espatarrant que em va rescabalar de moltes coses. Em refereixo a petites coses -a vegades, les més importants- que et van minant la moral fins a fer-te creure que hi ha alguna cosa que no fas bé.Tampoc cal gaire per rescabalar-me d'aquestes coses. A vegades no calen grans gestos per sentir-te bé. Només una paraula, un gest sincer, és suficient per saber que estàs fent bé les coses i que tot allò que sacrifiques a diari és per una bona causa.
Després del festival, toca la penitència. La meva penitència ja fa temps que dura i sé que durarà encara més temps. Només em queda la satisfacció de dir que la meva penitència és voluntària i gratificant. Aquest sacrifici es converteix en la manera d'expiar els meus pecats, de fer-me tocar de peus a terra i d'apreciar els petits gestos, les petites coses, les paraules sinceres i les mirades perdudes. Sé que no ho podré aguantar gaire temps més, però ho faré mentre em quedi un bri de força i de voluntat.
Quan passin unes hores, estaré una altra vegada al peu del canó, esperant que arribi el migdia tan ràpid com sigui possible. Malgrat intento aguantar el tipus, cada vegada es fa més difícil tirar endavant. Ho faré una altra vegada, segur!!! No pretenc convertir-me en cap màrtir prematur i gratuït, només pretenc fer allò que penso que he de fer i en el que crec sense vacil·lacions.
Vaig a preparar-me per una altra jornada de lluita, de treball a la trinxera. Encara em queden algunes coses per fer i el tren no espera a ningú.
Després, unes hores enllà, més, molt més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada