dimarts, 25 de maig de 2010

UNA NOVA LLAR

Era tard -sobre les 9 del vespre- quan van marxar d'aquella cova que, les darreres setmanes, havia fet de casa i presó de la Nikita. En Sandro va baixar les coses d'ella i les va ficar al seient del darrera del cotxe. Després, va tornar a pujar al pis i la va fer baixar a ella. Abans de sortir al carrer li va posar una caputxa negra i, una vegada amb ella al carrer, va obrir el maleter. La va ficar al maleter i sense dir res, va tancar-lo. En agafar-la pel braç va notar com tremolava i li va estrènyer més el braç per tal de donar-li confiança. 
Fet això, en Sandro va pujar al cotxe i va conduir durant un parell d'hores, en direcció desconeguda per la Nikita, que prou feines tenia a respirar en aquell maleter. Giravolts, sotracs i tota mena d'irregularitats del terreny van fer un calvari el darrer tram del viatge. Ella continuava arraulida al maleter, temerosa del seu futur. Al cap d'una bona estona, la Nikita va notar que el cotxe es parava i com s'obria una de les portes. Moments després, es va obrir el maleter. En Sandro la va treure del maleter i la va agafar pel braç, encara amb la caputxa posada. També va sentir com es tancava la porta del cotxe i com marxava d'aquell lloc, que encara era un misteri per ella. Això li va fer suposar que hi havia un altra persona en aquell indret que ara marxava per deixar-la sola amb el Sandro. Passats uns minuts, quan ja no s'escoltava el motor del cotxe, en Sandro li va treure la caputxa.
-Ara és de nit, no veuràs gaire cosa, però aquesta serà la teva casa o aquests boscos seran la teva tomba. Tu decideixes què vols -va dir-li en Sandro, a cau d'orella i amb veu greu.
-Aquí viurem? -va dir ella entre espantada i perplexa.
-Viurem, patiràs, t'entrenaràs, m'obeiràs i, si tot va bé i col·labores, et faràs una altra persona diferent. Et putejaré fins a límits insospitats però, passat el temps, m'ho agrairàs.
Dit això, la va fer entrar a la casa. Era una casa vella però reformada, d'amples parets i que tenia un aire rústic que, als ulls de la Nikita, la feia com una casa de nines. A l'interior, ella va poder observar mobles rústics, una escala de fusta per accedir al pis de dalt i ni una sola reixa...
-No tens por que m'escapi? -va dir-li ella, temerosa de la resposta d'en Sandro.
-No, si intentessis escapar-te, et perdries en mig de la muntanya. Segurament jo t'atraparia molt abans que tu trobessis el camí de sortida d'aquest laberint de camins i corriols que fan impossible arribar a aquest lloc si no coneixes molt bé el terreny.
-Tens raó. -digué ella, conformada.
-Seu, és tard però farem un most abans d'anar a dormir.
Ell tenia raó, ja eren prop de la una de la matinada. Va anar a un rebost i va portar una mica d'embotit, pa i vi. Va ser un most ràpid però, en acabar, en Sandro va tornar a anar al rebost i va tornar amb una botella de bourbon i dos gots.
-Beu una mica, t'ho mereixes. Avui ha sigut un dia força intens -li va dir ell.
-Et puc preguntar una cosa? -va preguntar-li ella, aprofitant aquell moment en el que ell semblava una mica més relaxat.
-Digues...
-Com et puc dir? Quin és el teu nom?
-De moment no et cal. Demà et donaré un nom, que serà provisional fins el dia que hagis acabat la teva preparació. Vols saber per quin motiu et dic Nikita?
-Sí. 
-Fa anys vaig veure una pel·lícula d'una noia molt semblant a tu. N'hi ha diverses versions, però la que més m'agrada és la que la protagonista és la Bridget Fonda. Sempre m'ha agradat aquesta actriu. La noia es diu Nikita.
-M'agrada aquest nom, però jo em dic... 
En aquell moment, en Sandro li va posar el dit sobre els llavis, mentre apurava la seva copa de bourbon.
-No vull saber-ho. De fet, no serviria de res saber-ho. Oficialment ets morta.
-Com dius? -digué ella espantada.
-Fa uns mesos van trobar un cadaver a la costa de Conil amb la teva documentació. Ets morta i enterrada. Legalment, no existeixes. Et podria matar ara mateix i ningú es preocuparia per la teva mort.
Va posar-se una altra copa i va encendre un cigarret.
-En vols un?
-No fumo, però em ve de gust un cigarret... -digué ella desorientada i sense saber què dir i què fer.
-No hi pensis més. Això és així i no d'una altra manera. Ara és hora d'anar a dormir. Demà ens espera molta feina.
-Només una pregunta més: I l'Àngel? Vindrà ell?
-No, l'Àngel no vindrà. De fet, no sé si el veuràs mai més. Ell està retirat i viu dels diners que va guanyar durant tot el temps que va treballar. Tu també tindràs l'oportunitat de fer-ho. Si et sacrifiques, podràs gaudir d'una vida regalada i abundant. Ara anem a dormir.
Van pujar les escales del primer pis i ell li va indicar quina era la seva habitació. 
-Tu dormiràs aquí. Jo dormo a l'habitació del costat -li va dir en Sandro.
Va entrar a la seva habitació i des d'allà, mirant per la finestra, es va poder situar una mica més. La casa era aïllada en mig d'una clariana del bosc, un bosc que semblava no tenir fi. Va mirar l'habitació i va veure que era el millor lloc on havia dormit en la seva vida. Tenia uns setze metres quadrats i un bany complert en una habitació contigua. Era un lloc auster, però no li faltava cap detall. Fins i tot hi havia roba -de la seva talla- a l'armari i a la calaixera. En Sandro -com sempre- havia pensat en tot. Ella va dormir, aquesta vegada, una mica més tranquil·la, amb la tranquil·litat que proporciona la ignorància del futur...

(Continuarà)

4 comentaris:

  1. Anem bé, anem bé!
    De xica jo estava súper enganxada a la sèrie, no sé si la coneixes:
    http://www.youtube.com/watch?v=QIkYLXEOMyQ&feature=related

    és un vídeo molt dolent però és el primer que he trobat que no hi ha escenes de sexe (és que odio que tots els vídeos utilitzin aquestes escenes, si gairebé no es tocaven MAI! però qualsevol que vegui els vídeos es pensaria que estaven sempre al tema!!)

    La peli també la conec! molt bona!

    Pobreta la teva prota! no sap on s'ha posat!

    ResponElimina
  2. Sí, és una sèrie canadenca. La protagonista és l'actriu i model Peta Wilson. Entre ells dos hi havia una tensió sexual molt marcada, però reprimida per les circumstancies.
    Molt bona sèrie!!!

    ResponElimina
  3. Però que coi és la tensió sexual?
    S'ESTIMAVEN!

    ResponElimina
  4. Sí, potser s'estimaven. Potser també era una espècie d'admiració mútua.
    Era una atracció molt forta però molt reprimida, això sí...

    ResponElimina