diumenge, 12 de juliol del 2009

EN POQUES PARAULES: FORÇA BÉ

Ha anat. Deu fer una hora o poc més que he retornat. Bé, força bé. El més destacable no és el que ha passat aquesta nit, d'altra banda molt previsible atenent a les circumstàncies. El més important és el cúmul de circumstàncies que rodegen tot plegat.
Resulta que fa mig any la Rosa (recordeu que tots els noms són ficticis), mentre encara estava casada amb l'Hèctor, li va demanar el meu telèfon al Miquel. Quan ella m'ho va dir ahir al vespre per telèfon, no vaig acabar d'entendre el perquè d'aquest interès per tenir el meu telèfon. Ara ja ho sé, m'ho ha explicat ella.
Resulta que fa mig any jo estava prenent una copa amb en Miquel, un amic de fa molts anys i vàrem coincidir amb la Rosa i l'Hèctor.
En Miquel, en aquella època tenia una aventura amb la Rosa i va fer el paperot davant de l'Hèctor. Recordo que ens va presentar i jo, si em coneguéssiu de festa ho entendríeu, li vaig caure bé a la Rosa. La Rosa, no em feu dir com, li va demanar el meu telèfon al Miquel i el va guardar. Es veu que, en més d'una ocasió, em va voler trucar per quedar, però no sabia quina seria la meva reacció per quedar amb una dona casada i amb un amant -de fet, mai m'he embolicat amb cap dona casada, si no ha estat per necessitats del servei-. Jo, en aquella època, no sabia que en Miquel i ella tenien un embolic i, de fet, tampoc m'importava. D'altra banda, va coincidir amb una època en la que jo estava massa enfeinat anant a l'hospital a cuidar un familiar i no estava per orgues.
Bé, doncs resulta que el seu marit va descobrir la relació que ella tenia amb en Miquel i la va deixar. En Miquel, que el conec molt bé, és com un pica-flor que va de floreta en floreta, sense importar-li gaire com queda... en això discrepem, d'un dia per a l'altre va deixar de veure a la Rosa i la va deixar tirada en mig del procés de separació.
Es veu que la Rosa, malferida i amb poques ganes de complicar-se la vida, va estar un temps fent vida monàstica i sense relacions socials. Ahir al matí, es veu que va veure al seu ex, l'Hèctor, amb la seva nova parella i va pensar que ja era hora de sortir de festa. En qui va pensar, ara que era completament lliure? Doncs en mi. Encara tenia el meu telèfon i va fer l'intent. A mi tampoc és que em costi gaire tirar-me a la via i vinga, ja hi som tots...
Mireu, no us donaré detalls de la nit -sóc un senyor i això mai no ho faria- però ha estat molt bé, força bé... Jo em pensava tornar a casa a les tres o a les quatre de la matinada, però ha insistit en que em quedés a dormir amb ella i a esmorzar -per cert, cuina molt bé-. Segons ella, feia molt de temps que no passava tota la nit amb un home i ho trobava a faltar. És molt jove, no té fills i suposo que el llit -un preciós i ampli llit de matrimoni- se li deu fer un desert sense aigua.
Bé, nois i noies, ara ja ho sabeu, l'exorcista, malgrat la seva avançada edat, continua essent objecte del desig de les jovenetes separades sense fills. Potser pel que una vegada em va dir una dona molt pocs anys més jove que jo: "Ets un molt bon amant però, a més, també ets confortable". Li vaig preguntar què volia dir amb això de "confortable" i em va respondre que hi ha homes que quan t'ho has fet amb ells, sobren al llit i valdria més que marxessin. Es veu que jo, en canvi, li proporcionava la satisfacció addicional de tenir-me al costat desprès de fer-ho. No sé, com una mena de "protecció", de saber que estava allà.... No ho vaig entendre mai, però és el que em va dir.
Ja no m'en vaig a dormir. Dinaré d'hora i desprès ja faré una migdiada. Fins desprès...

PS: Per cert, algú sap on s'ha ficat la Comtessa d'Angeville? No puc localitzar el seu bloc i és com si em faltés l'aire... Bé, vull dir que m'agraden molts els seus post...

3 comentaris:

  1. Ets un dolentot. A mi em fas passar gana i em tens desatesa.
    Quan quedem? Estic segura que has d'ésser molt "confortable".
    Petons i fins aviat.

    ResponElimina
  2. Si no et conegués, i tinguéssim el pacte que tenim, em faries posar gelosa. Bé, una mica (o més) si que ho estic.
    Doctora Trapella: et confirmo que, a part de ser molt bon amant i tot un senyor, és molt "confortable"
    Un petonàs, Exorcista.

    ResponElimina
  3. Ets un mestre de mestres. Què fas, que tens el galliner esvalotat? Un dia, has de tornar a fer-me de mestre i m'has d'explicar com t'ho fas. Fa anys que ens coneixem i sempre ha estat un misteri saber com t'ho feies. El que és segur és que tens un especial atractiu per les dones i això que físicament tampoc ets cap cosa espectacular...Sempre he flipat molt quan he vist que t'ho feies amb totes les que volies, malgrat moltes vegades no eres tu qui portaves la iniciativa.
    Ja m'ho explicaràs.
    Una abraçada, company.

    ResponElimina