diumenge, 22 de juny del 2008

ELS ORIGENS D'EN POL

En Pol prové d'un món on cada dia és una cursa per la supervivència. Un món on confies la teva vida a un company..... i ell et confia la seva. Quan va arribar a aquest nou món va haver de fer grans esforços per tal de mantenir les formes i no desvetllar per la via ràpida (a hòsties) a més d'un. Part de la seva vida és coneguda.... però una altra part no. En les seves explicacions ha barrejat realitat i ficció. Una vegada, fa anys, quan jugava el gran joc, un cap li ho va dir: "En mig de veritats amaga-hi unes quantes ficcions creïbles. El dia que la persona que t'ha traït expliqui veritats..... tu la podràs desacreditar mitjançant les mentides, que ella creu veritats, i que també explicarà. D'altra banda quan una mentida, explicada a una sola persona, torna a tu.... pots saber qui t'ha traït". Dit i fet. És el gran joc. Només hi ha una diferència.... abans s'hi jugava la vida en aquest joc. Ara hi juga amb aficionats.

Encara manté una gran amistat amb altres jugadors del gran joc. Sort en té!!!. L'han ajudat molt. En un moment donat ha hagut de mantenir una actitud passiva i ells han treballat per a ell. Li han fet la feina bruta.

La situació que es relata no li ve de nou. Altres vegades han intentat trair-lo i ha aconseguit sortir-se'n. Només s'ha de tenir el cap fred, calcular i atacar en el moment just, quan l'enemic està més confiat. L'enemic mai ha de saber ni quan ni com.... només ha de saber que passarà...i esperar sense poder fer-hi res, visquent amb incertesa i mirant cada dia a la seva esquena, que passi.

Passeu-me els vostres comentaris al meu correu electrònic. Tots seran benvinguts i agraïts.

dissabte, 21 de juny del 2008

A LA CAÇA D'EN POL

Us faig aquesta proposta per definir la situació d'en Pol. Si hi voleu afegir algun element més, m'ho dieu i en parlem.

La situació que es relata no li ve de nou. Altres vegades han intentat trair-lo i ha aconseguit sortir-se'n. Només s'ha de tenir el cap fred, calcular i atacar en el moment just, quan l'enemic està més confiat.

En aquest mon hi ha persones que no saben viure i deixar viure als altres. Sempre han d'estar malmetent-ho tot. Fa poc, en Pol ha viscut una situació kafkiana. Han volgut (i encara ho volen) fer d'ell l'ase dels cops. Només han comés un greu error..... s'han equivocat de persona.

En Pol es pensava que ja havien passat aquells temps en que jugava el gran joc, de fet, havia triat aquesta feina per tal de buscar un retir de la seva anterior activitat. Doncs... no.... no podrà ser. Aquesta maleïda banda d'aficionats el volen enfonsar. Són una banda d'animalillos (nom que en Pol dona a aquells que es creuen molt llestos però que no saben calcular les conseqüències del que fan, potser per un motiu: només estan acostumats a tractar amb animalillos com ells mateixos)

Tot va començar fa cinc d'anys (aviat els farà). L'exorcista havia fet neteja amb una persona que intentava malmetre el que era un projecte engrescador. Va canviar de lloc de treball i va trobar una resistència ferotge per part d'unes persones molt afins a la persona abans esmentada. De fet, aquestes mateixes persones ja havien amargat la vida a la predecessora d'en Pol. Des del minut 0 en Pol va veure la conxorxa (l'experiència és un grau i ara s'enfrontava a aficionats). Dues d'aquestes persones van marxar d'aquell centre de treball però una es va quedar i va fer front comú amb una nouvinguda, conscient dels contactes que aquesta tenia. Durant més de mig any van madurar el pla d'atac, que també preveia el desgast del cap d'en Pol. Van ordir el pla i el van portar a terme. Només fallava una petita cosa...... es creien massa llestos.

En aquesta vida qui es creu molt llest comet un gran error.... considera que la resta de la humanitat és tonta. Gran error. Ja no en queden de tontos. En Pol els va deixar fer. Va deixar que l'intentessin atrapar (això si, sempre guardant-se les espatlles). Aquesta situació no es podia perllongar en el temps i calia fer-la esclatar (d'aquesta manera també es podia treure de sobre a tots plegats i fer-li un favor al seu cap (la nouvinguda quedaria clarament desacreditada i ja no tindria la confiança del seu contacte).

El que no saben aquesta banda és que en Pol ha rebut suport extern durant tot aquest temps (sobretot en els moments en els que estava essent observat i no es podia moure). Que, segons com vinguin les coses, caurà fins i tot l'apuntador. Com he dit abans, són uns animalillos (volen guanyar un joc que en Pol fa més de 20 anys que juga).

Tot va esclatar un dia clau (tothom es creu que va ser un error d'en Pol, però ho tenia planificat i l'ocasió se l'hi va presentar sola). A partir d'aquest dia, tothom s'hi ha vist amb cor. Ja ho he dit i ho repetiré mil vegades... són uns animalillos....tots plegats..... jejejeje.

Ja sabeu, digueu-me què en penseu. Amb aquests elements començaré a dibuixar els perfils dels personatges i l'atmosfera de l'empresa.

dissabte, 7 de juny del 2008

DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES

Director: Miquel Àngel Roures. D'uns quaranta anys, alt i extremadament prim, porta una arracada (tipus aret) a l'orella esquerra. Normalment porta barba de cinc dies (presumptament descuidada) i té el cabell completament blanc amb una cueta. Alguns diuen que utilitza decolorant. No es pot tenir tot el cabell blanc i la barba totalment negre (tothom suposa que porta aquesta fila per ser "simpàtic" als gurus de l'empresa). Porta unes ulleres modernetes d'aquestes que tenen 27 colors (és una exageració). És allò que se'n diu "un poll ressuscitat", us escrivent vingut a més. No dirigeix. Es dedica a les relacions públiques per preparar el seu futur. No les té totes...... en qualsevol moment pot saltar. És poc intel·ligent en no pensar que el seu càrrec és dels més interins que hi ha i que la pèrdua de càrrec implica la pèrdua de cotxe, xofer, barragana i tornar a estar despullat i indefens davant del mon. Inclús davant d'en Pol. El seu gran error ha estat creure's tot el que li han dit. No ha tingut en compte la versió d'en Pol i no ha deixar que aportés proves de la seva innocència. Ell s'ho perd.

Barragana: Concepció Negre. Molt atractiva.... això si. Deu ser la seva única qualitat. Té el cabell ros platí i els ulls d'un negre intens. Fa 1.85mts . d'alçada i una silueta molt estilitzada. Intenta ser malèfica però li falla l'intel·lecte. Si fos llesta seria molt perillosa. Té molts punts dèbils i és molt vulnerable (té moltes coses a amagar d'altres èpoques que en Pol pot provar. En altres empreses ja havia tingut altres embolics). Pensa que fent servir les seves habilitats amb el director ho té tot fet. Quin gran error!!!. Què farà quan ell ja no hi sigui?. Només té un gran defecte... que es pensa que no en té cap!.

Subdirectora d'Administració: Teresa Fernández. Una bona persona. Es troba en mig d'una situació que, per ser del tot immoral i injusta, li repugna.

Subdirectora de RRHH: Montse Capdevila. Fa la seva feina. No es significa per res (ni bo ni dolent). Una dona molt atractiva (es diria que abans havia estat model), que porta de cap a més d'un membre de l'equip directiu.

Subdirector de Seguretat: Pitu Gomes. Un estaquirot que no s'ubica en un càrrec que li va gran. Si té el càrrec és degut a que no molesta. Sempre porta el cabell tallat al zero.Baixet i grassonet, té un defecte a la parla (és papizot ). Porta tots els temes relacionats amb els vigilants de seguretat, negoci al qual es dedica l'empresa (formació, llicències, etc.).

Protagonista: Pol Marquès. Li agrada la seva feina i treballa les hores que sigui. És una incògnita per la resta de personatges. No mostra les seves cartes. N'ensenya unes quantes per tal de veure la reacció de cadascú. Actualment juga un joc que ha jugat els darrers 22 anys (el gran joc). Fins i tot s'hi diverteix (salvant les complicacions que té). Encara manté contactes obscurs de fa anys. Pot demanar favors. Ell es va preparar el futur, quan tenia poder, fent molts favors. Té una retirada física amb un actor que es diu Nacho Vidal.

Col·laboradora d'en Pol: Montse Mar. Un "animalillo" (és a dir, es creu molt llesta però és molt influenciable). Es creu que en Pol no l'ha vist a venir (en realitat l'ha vist a venir des del minut 0). Té uns merders increïbles com a conseqüència de la seva nimfomania. No calcula les conseqüències de veure's en un judici amb el marit al davant, explicant les seves relacions extramatrimonials (tot és evitable). Físicament és molt agraciada i és alta com la Barragana. Té el cabell tintat de ros, els ulls verds (però es posa llentilles de color negre per tenir-los com la Barragana) i imita a la Barragana en el vestir i en tot el que fa. Intenta ser un clon d'ella.

Cap de zona: Pere Pamplona. Una excel·lent persona i amic d'en Pol. Si es deixés ajudar potser, a vegades, no estaria tant indefens. Té un aire hippy i no li agrada vestir amb corbata i vestit (a l'estiu va al despatx amb bermudes i nàutics). És molt conegut per la seva afició a la pesca sense mort i per confeccionar uns amb molts bons per a la peca (amb plomes de gall, pèl d'animals diversos, etc) que imiten diferents insectes.

Cap comercial del barri de La Podridura: Deng Siao Monestir. D'ascendència xinesa, físicament és com un xinès: baixet, prim i les seves faccions són clarament orientals. Una bona persona, amb contactes, i amic d'en Pol.

Santi Gusi: Un "anormal" que es creu molt perillós però que s'ha cregut tot el que li ha dit la Montse Mar. La seva màxima activitat en aquesta vida és prendre cafés amb la Montse Mar. Un atac de banyes seu desencadena tota l'acció. Molt gelós i d'instints molt bàsics, fa afirmacions que, amb el pas del temps, li passaran factura, una factura molt cara. Implusa tot el cas de principi a fi i no sap com acabar-lo, conscient de totes les coses que ha deixat escrites....una llumanera.

(Ja n'hi aniré afegint més a mida que surtin a la narració. Aquests són els bàsics)

divendres, 6 de juny del 2008

SITUACIÓ GEOGRÀFICA, POLÍTICA I DE L'ENTORN

Tota aquesta historia transcorra a un país "tant petit que quan el sol se'n va a dormir mai no està prou segur d'haver-lo vist" (o alguna cosa així). El situarem a Europa..... (encara que manté tics i actituds, sobretot darrerament, que no es corresponen amb un país europeu). A la riba del Mediterrani, aquest mar-abocador (també evocador en altres temps) i la ciutat on tenen lloc els esdeveniments en direm Fanguera. Com en direm al país????? Qualsevol dia en direm Al-saha o qualsevol nom d'aquests.... però ara no se m'acut cap nom. Bé, més endavant ja li posarem (si teniu algun suggeriment ho dieu).

Políticament és un país de somni (ho dic pel son dels justos que dormen els seus polítics, per la seva inactivitat política, etc.). Darrerament estan molt ocupats afirmant i desdient-se a diari (això si, en dies alterns i per part de partits polítics diferents) de les obres que cal fer. En aquest moments, el que es valora més es formar part d'allò que se'n diu "alternatiu", és a dir: per tal que et valorin, has de ser immigrant, estar relacionat amb el mon cultural (només el subvencionat), dedicar-te a l'art alternatiu (és a dir, embrutar parets, trens, o el que es posi al davant amb un esprai de pintura, etc.) ser gay o lesbiana, fer coses totalment inútils i que a ningú importen, o ser parent, amic, amistançat/ada o cantar les excel·lències d'algun membre de la classe política al poder (amb tots els meus respectes envers els col·lectius que he esmentat).

Els fets tenen lloc en una empresa històrica. Ha passat molt de temps des de la seva fundació, segles, i ara es troba en un procés d'expansió pel territori. S'ha concentrat en el sector de la seguretat. Els seus orígens són obscurs però tothom obvia quina era la seva funció en els orígens més remots. Des de la seva fundació ha viscut alts i baixos i arran de la darrera refundació s'havia convertit en una empresa de caire familiar. Molts empleats hi tenen familiars que han ingressat a treballar a l'empresa. La seva expansió crearà unes tensions molt evidents entre els seus directius. Aquesta expansió es farà amb molts mitjans, no sempre ben justificats, i tothom es vol apuntar l'èxit de la seva implantació a nivell nacional (del fracàs no en volen sentir ni a parlar).

Tot això, trufat amb conspiracions, amants insatisfetes, gelosia professional i un entramat d'accions il·legals, il·legitimes que retraten el costat fosc de l'exercici del poder empresarial.

Amb tots aquests elements ja podem començar a escriure una bonica història (potser si fos real més d'un deixaria de creure en l'organització social actual....).

LA BARRAGANA DEL DIRECTOR (INTRODUCCIÓ)

La barragana del director...... us sembla bon títol?. Doncs aquest és el proper llibre que escriuré. Fa anys que vaig fer el propòsit de fer-ne un dedicat a les barraganes (si voleu més explicacions, mireu-vos un article en aquest sentit del 12 de gener de 2005). Els personatges..... ja estan creats i la trama argumental ja la tinc pràcticament definida. Voleu participar en la creació d'aquesta història?. Accepto suggeriments.....

Bàsicament, la història consta de tres línies argumentals (que no d'investigació.... com deia l'altre).

1.- El director d'una empresa dedicada a la seguretat (en direm Miquel Àngel) té una amant, físicament atractiva, moderneta, però d'encefalograma pla.... com toca a les amants: boniques, però tontes (en direm Concepció). La col·loca en un lloc de treball de responsabilitat i la fa servir per espiar el cap d'aquell departament (en direm Pere). Hi ha hagut canvis a l'equip directiu de l'organització i està obsessionat en posar en els llocs de confiança a persones amb menys coneixements que ell. D'aquesta manera no és nota la seva manca de preparació professional.

2.- En aquest lloc hi ha una persona amb el mateix nivell de responsabilitat que la barragana (en direm Pol) i que alhora és amic de'n Pere. El director i la seva barragana intentaran, de forma molt barroera.... tot sigui dit, fer mal en Pol per tal de desacreditar en Josep. Deixen passar un temps des del desembarcament de la barragana i creen les aliances necessàries per tal de portar a terme el seu pla.

3.- Hi ha una persona subordinada a en Pol (en direm Montse) que es deixa portar per la Concepció i, entre les dues executaran el pla per fer mal en Pol. Cal dir que la Montse té una necessitat imperiosa de follar-se tot el que respira (ara no me'n recordo de com es diu això... crec que és una malaltia. Ja me'n recordaré, ja!! Ah, si, si..... nimfomania). De fet, s'està follant a tres persones a la vegada, a part del marit i una de les seves obsessions més malaltisses és aprimar-se (aquest és el personatge "picant" del relat)

4.- La situació a l'empresa i les tensions creades amb els canvis de l'equip de direcció, combinat amb les tensions que hi ha amb el personal uniformat (vigilants de seguretat) de l'empresa, farà que es desencadeni una situació complicada i que li esclatarà a la cara al director i als seus aliats.

Bé senyores i senyors.... accepto suggeriments. Jo ja tinc una història feta al cap però vull que hi aporteu noves idees. Properament aniré afegint les vostres aportacions.