Després de dinar, quan t'entra aquell neguit malaltís per quedar-te adormit, no solament esperes descansar el cos i relaxar les petites cel·lules grises. Internament -gairebé subconscientment- tens l'esperança que algun tipus de canvi còsmic operi sobre l'univers i pugui sorgir intel·ligència d'allà on no n'hi ha. Davant la impossibilitat d'aquest miracle, aspires -en una pretensió més modesta- a que no es repeteixin les mateixes preguntes estúpides a les quals has donat resposta mil vegades en un curt espai de temps. Fins i tot t'acontentaries amb un gest primitiu, propi del bàsic l'instint de supervivència i només esperaries que algunes coses entressin en la previsió -com fan alguns animals que detecten sequeres, manca de menjar, etc. Tot coses evidents però bàsiques per sobreviure- dels que, saben que no han estat cridat a tenir una ment privilegiada. Una senzilla i elemental anticipació a fets usuals, bàsics i que no comporten cap tipus de càlcul o raciocini extrem o complicat... Només això, per Déu!!!!!
Doncs no: cada despertar és una gran desil·lusió, una frustració i una desesperança!! Obrir els ulls després de la migdiada només ofereix la visió i percepció tossuda de que el món -la humanitat- s'enfonsarà per mèrits -o demèrits- propis. No cal albergar esperança, no cal esperar el renaixement d'aquella intel·ligència que -fa dècades, fins i tot segles- adornava i caracteritzava el comportament humà. Algú pot localitzar en el panorama actual plomes enginyoses i esmolades com les de Góngora, Quevedo, Larra...? No, és evident que no!!!
Malgrat tot, per aquells que estigueu interessats o vulgueu fer patent alguna anècdota en relació amb l'Administració, sempre podeu escriure un relat i presentar-lo a aquest premi. Penseu que si guanyeu són 1.000 € (amb un segon de 500 €). Si no guanyeu sempre us quedarà el plaer d'haver escrit una estona sobre un tema força humorístic i la satisfacció d'haver-vos esbravat una mica. L'esperança del despertar no es veurà realitzada, però podreu dir que ho heu intentat!