dilluns, 3 de setembre del 2012

SENSACIÓ DE LLIBERTAT

A la vida, molt de tant en tant, gaudeixo d'èpoques en les quals sento una intensa sensació de llibertat. Ara, sembla que he iniciat una d'aquestes èpoques. Algú en podria dir semenfotisme, però no és això: és la percepció de que poques coses poden pertorbar-me i, en tot cas, positivament. 
Tinc el sentiment de no pertànyer a res i a ningú, de no trobar-me coartat per res i de poder fer i dir -amb respecte, malgrat pugui semblar el contrari- el que consideri oportú. Tot plegat, l'esdevenidor serà el que hagi de ser i s'ha acabat!
Aquest matí -carregat de mil activitats a primera hora- ha sigut gratificant. Malgrat l'acumulació de coses a fer, de visites imprevistes i de pollastres diversos i sobrevinguts, crec que l'he superat amb nota. Aquestes són les coses que em fan trempar: veure que coses raonables es solucionen de forma ràpida i efectiva. 
Avui, quan he arribat a casa, una sorpresa: un veí -aquell amb el que intercanvio prunes per melons i diverses coses més- m'ha portar unes ensaïmades de Mallorca i sobrassada. Ell hi té casa des de fa anys i, sempre que hi va, té la gentilesa de portar-me'n. D'igual manera, jo l'abasteixo d'embotit, bolets i altres viandes de muntanya. Aquesta és la relació franca i cooperativa que valoro en les persones. Un gran veí, sí senyor!
I poca cosa més. De moment, gaudint de quatre segons i mig de tranquil·litat, de dos segons de satisfacció i d'un minut de reflexió sobre els darrers temps, intentant fer fil amb tot de coses que, aïlladament no tindrien cap importància, però que en conjunt i relacionant-les... tenen molt suc i no es poden rebutjar com argument bàsic d'alguna història (amb una mica més de sal i pebre, és clar!).

12 comentaris:

  1. Benvingut al club del vol!

    Escolta, Exorcista, quan faràs tot un post dedicat a repassar les teves morts físiques? Amb detalls d'expressions malèvoles i demés afers delicats...

    Friso per llegir-lo!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      La propera setmana és el teu sant, no? Val, perdona... Ha estat un acudit molt dolent!!!!
      Les meves morts físiques? Doncs no les recordo. La mort física té això: no et permet escriure. Ja saps: el rigor mortis... Sí que estic preparant -ja des de fa temps, amb molt d'amor- un llibret sobre les meves morts anímiques i com en ressuscito.
      Petons

      Elimina
  2. "La mort física té això: no et permet escriure." (L'EXORCISTA)

    Sempre pots fer dues sessions d'hipnositeràpia per pder
    després escriure-les!

    Sempre és el meu sant, a cada moment! ;-)

    Referent a les teves morts anímiques, pot ser interessant i més encara si escrius els detalls de les cares que fas (detalls delicadament melèvols. Talment com fer un dibuix per plasmar-los)

    Què et sembla?

    Escolta, et recordo que si mai juguem al Mikado i tu perds la condició és que facis tot el que jo dic.
    Et poso un exemple: si et dic ara t'has de penjar pels
    dos mugrons, ho has de fer peti qui peti! Et sembla que ho faràs?

    Dit això,
    Bon moment!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Doncs m'ho plantejaré. No és mala opció!
      Intentaré ser el més descriptiu possible per tal de poder plasmar aquests moments amb la major exactitud.
      Mikado: D'acord, i tu també t'hi penjaràs si perds?
      Bones estones.

      Petons

      Elimina
    2. "Mikado: D'acord, i tu també t'hi penjaràs si perds?" (L'EXORCISTA)

      Tu i jo al llit jugant al Mikado..., que et fa pensar que perdria?

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    3. Hola Onze,
      No ho sé qui guanyaria. Precisament en això -en la incertesa de qui guanyarà- rau l'atractiu del joc.
      Petons juganers

      Elimina
    4. Has perdut, potser, el sentit de la batalla?

      La incertesa no és la justificació!

      Si jugues amb mi veuràs que el joc té un sentit; en cap moment perdo el gust per guanyar!

      No sé pas si m'explico..., vull dir que
      el joc és la resposta(la victòria).

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    5. Hola Onze,
      No, no he perdut el sentit de la batalla.
      Els jocs són atractius per la incertesa de saber qui guanyarà. Saber d'antuvi qui guanyarà un joc treu al·licient al propi joc. En tot cas, la lluita per guanyar és el que em motiva.
      Petons

      Elimina
    6. "Els jocs són atractius per la incertesa de saber qui guanyarà. Saber d'antuvi qui guanyarà un joc treu al·licient al propi joc." (L'EXORCITSA)

      Discrepo! No és la incertesa qui em compromet a jugar, sinó que la fal.lera d'una motivació que es diu: entusiasme, aguant i habilitat.

      El joc entenc que és atractiu quan saps aprofitar les ocasions amb coratge. Quan superes obstacles i te n'adones d'allò que ets... Quan decideixo jugar al Mikado amb tu al llit, m'estic enfrontant amb mi mateixa.

      M'explico, ara?

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!
      Afegitó: aquella anònima sense signar era jo.

      Elimina
    7. Hola Onze,
      t'expliques molt bé!
      Petons

      Elimina
  3. Tot es pot aprofitar per a treure'n suc literari! Me n'alegro que gaudeixis d'aquest estat de llibertat, hi ha dies que el sento però és fugisser. A volar, doncs!! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia, guapa!
      Hi ha coses de les que s'aprofita tot, com del porc!
      Sí, ja ho tenen els moments de llibertat... són tan efímers i tan volàtils!!!!
      Uns petons lliures.

      Elimina