divendres, 24 d’abril de 2009

CARTA DE L'EXORCISTA A L'ÀNGEL CAIGUT I ALS APÒSTOLS NEGRES.

Benvolguts àngel caigut i apòstols negres, (o aprenents de diables, o forces de l'avern, o jo què sé...!!!), vosaltres sabreu a què jugueu...
El vostre grau de patetisme i esquizofrènia ja és ridícul i lamentable. "Animalillos" meus.... sabeu una cosa: us heu tornat a equivocar. Això passa, ja se sap... Vàreu entabanar a una bona persona per tal que digués el que a vosaltres us convenia (previ rentat de cervell i adoctrinament diari i persistent). Ara li doneu l'esquena creient-vos que és el meu "tapat" entre vosaltres. Mireu, us creia més intel·ligents, francament. Penseu: aquesta persona ha estat en els llocs, i els dies, dels que jo parlo?. No, es clar que no !!! Llavors, llumeneres meves, com pot ser el meu "tapat"?
Ay!!!, "animalillos"... quant n'heu d'aprendre, encara!!!!. Jo sempre, repeteixo, sempre tindré el meu "tapat" entre vosaltres. És qui menys us espereu, ha anat a tots els "actes d'adoctrinament" que organitza la vostra "germandat" i, per això, em pot explicar les coses al moment.
Per cert, un dia m'heu de convidar, encara que només sigui d'oient, a un d'aquests aquelarres... deu ser brutal viure'ls en directe. M'han comentat que, pel camí que porteu, aviat començareu a cantar melodies de forma repetitiva i obsessiva, que us encomanareu a algun tipus de divinitat (o dimonitat) i que, ja en un punt d'èxtasi i alienació mental total, sacrificareu algun pobre animaló. No ho feu, les pobres bestioles no en tenen la culpa de tot plegat.
No torneu a assenyalar amb el dit acusador a un altre innocent. Ja ho vàreu fer abans i, al final, això serà allò de "l'últim que apagui el llum" i "sálvese quién pueda. Las mujeres i los niños primero" (ara sense salvavides. Aquesta és la "petita" diferència). També pot acabar essent "el mundo contra mi". No torneu a cometre el mateix error, aquesta persona no s'ho mereix i vosaltres ho sabeu. L'heu volguda al vostre costat mentre la podíeu utilitzar i ara ja us molesta. La vida no funciona així....hi ha una cosa que en diuen dignitat. Sabeu què és això???
Per cert, això no ho he sabut per aquesta persona... m'ho ha explicat el meu "tapat". Tingueu en compte que, per respecte a aquesta persona i a altres, mai he parlat d'aquest tema amb aquesta persona.
Una salutació ben efusiva, espectacular i gratuïta..."animalillos". Que sigueu feliços i no malgasteu la vostra vida en causes perdudes que només us posaran pedres al fetge. A la vida només hi ha dues o tres coses importants. La resta són ganes de complicar-se la vida.

Aquest petit relat, sobre un situació imaginària, està dedicat a tots aquells que han patit persecució, s'han vist relegats a l'ostracisme i han estat menystinguts pel simple fet de no girar-me l'esquena, per haver mantingut una actitud imparcial i per no haver combregat amb allò en el que no creien. També a aquells que han demostrat tenir dignitat i han fet cas a la seva consciència i no al dictat de la "colla pessigolla". A tots ells, gràcies.

5 comentaris:

  1. Hola chaval. Siempre fuiste bueno en estos temas. ¡Lo que hace la práctica! Oye, eso es como el hotel de los líos o como una casa de meretrices ¿no?. Allí ¿nadie trabaja, o qué?. ¡Qué huevos que teneis! Y, mientras, nosotros aquí currando como cabrones.
    Por cierto, recuerdos de Lupus, que ha vuelto de una de sus "visitas turísticas por el norte de España y sur de Francia". Bueno, ya sabes cómo es... se nota que le enseñaste bién el oficio.
    Un abrazo y gracias por lo que te pedimos.

    ResponElimina
  2. Com ho dius tu això? Ah, si...Dónde está la bolita?. Doncs això. No crec que em descobreixin.
    Només volia agrair-te, amb motiu del teu primer aniversari d'exili, la confiança que has dipositat en mi i l'oportunitat que em dónes de passar-m'ho tant bé.
    Un dia d'aquests hem de repetir el sopar de l'altre dia amb festival, com dius tu, inclòs. Aquell amic teu em va fer por, molta por!. No voldria tenir-lo per enemic. Ja et comentaré uns detalls del dinar de fa una setmana de la "colla pessigolla" que, encara, no t'he pogut comentar. També tinc un parell de novetats de darrera hora que trobaràs molt interessants.
    D'aquestes coses ja en parlarem dilluns. El cap de setmana toca descansar.
    Em sap greu que confonguin aquest pobre noi amb mi i que en rebi les conseqüències. El teu raonament és ben clar: si no hi era, com ho pot saber?.
    Una abraçada i feliç "aniversari".

    ResponElimina
  3. Noi, he llegit això i m'he fet un bon fart de riure. No canviaràs mai?. No en tens prou de despistar-los contínuament? Quins collons que tens!!!.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Hola exorcista.
    Jo crec que l'Àngel caigut hauria de pensar que pot caure encara més i que la patacada pot ser brutal. Pel que fa als apòstols, es poden trobar amb un fracàs. Potser aquesta actitud seva els passarà factura a mitjà i llarg termini. A alguns pot ser que a curt termini. No han estat intel·ligents i han apostat pel cavall perdedor. A hores d'ara ja haurien de saber-ho. Crec que si es replantegessin la seva posició hi sortirien guanyant. Un puntal ja ha caigut i n'hi ha dos més que estan a punt de fer-ho. Al final estaran sols i en contra de qui no els interessa que sigui el seu enemic.
    Ja ens diràs com evoluciona aquest relat tant interessant.

    ResponElimina
  5. Molt bo aquest relat. Molt sentit i amb aquell punt reivindicatiu, irònic i sarcàstic que et caracteritza. Només hi trobo un petit defecte: no hi pot haver gent tant curta mentalment en aquest món. Si aquesta història fos veritat, seria increïble. Ja s'ha convertit en un costum això d'engegar l'ordinador i llegir el teu bloc.
    Continua així, em fas passar unes estones molt divertides.
    Records.

    ResponElimina