dimecres, 15 d’abril de 2009

CONTESTACIÓ ALS COMENTARIS DIES 13 I 14.

Benvolguts lectors i amics:
L'article que vaig publicar el dia 13 ha provocat diversos comentaris que, a continuació vull comentar i aclarir algun tema que em penso que no teniu clar.

SENSOR
En aquests moments no estic per revenges ni coses per l'estil. Ara, la meva prioritat és solucionar altres temes. En un futur, depenent de les circumstàncies, de les actituds personals i d'altres condicionants faré el que correspongui. Ara només puc estar molt emetent i veure quina actuació es produeix envers alguns temes per part d'algunes persones que han estat inflexibles. Si s'aparten un mil·límetre de la més estricta legalitat, em trobaran. D'altra banda, primer hauria de parlar amb una persona però es fa molt difícil atenent a l'entorn i una actitud que, hores d'ara, encara no entenc.

SÈPTIMA FILA/DANY28
M'afalaga que us agradin els meus escrits. No, Dany28, no em prenc res per incentivar la creativitat. No em cal. Ja veuré què faré amb aquests escrits, no sé si un recull amb els articles més llargs o què... encara no ho sé.

UN FANTASMA DEL PASSAT
L'ajuda sempre és benvinguda. Parlem i em dius què pots aportar-me. En tot cas, ja tinc un munt de documentació que he de repassar, ordenar, etc., però et reitero que vull veure què tens i ja decidiré què em pot servir. Em penso que deus tenir coses molt interessants sobre diversos temes.

CASADA ABURRIDA/ COMPANYA
Noies, us agraeixo els vostres afalacs. Intento ser, sempre, un senyor. Moltes vegades, el ser-ho o no depèn de l'actitud de l'altra persona. En tot cas, feu cas de la Nikita14 i penseu que a mi m'agrada molt jugar, més quan em diuen les coses tant a les clares. Feu-me un correu i parlem pel xat de gmail. Vosaltres decidiu.

NIKITA14
Com em coneixes!!!!. Bé, et perdono aquesta indiscrecció però no vull que vagis fent-me propaganda. Les coses, com allò nostre, sorgeix quan sorgeix i no s'hi ha de donar més voltes (això m'ho va dir una vegada una persona molt apreciada i tenia tota la raó del món). Només cal saber quan s'ha d'acabar i de quina manera s'ha d'acabar. Per això és molt important deixar les coses clares des d'un principi (com faig sempre i com vàrem fer tu i jo). Un petó guapetona.

Bé, ja està... ja esteu contestats. Avui he estat breu. Demà (avui al matí) serà un dia frenètic i necessito dormir. Ja ens anirem escribint i parlant. Una abraçada per a tots ( pels lectors furtius, també... potser algun dia us atrevireu o us vindrà de gust fer comentaris.)


1 comentari:

  1. Si, et conec molt bé i per això et tinc tanta estimació.Hem passat moltes bones estones junts i això no ho esborrarà ni el temps ni cap altre circumstància.
    Jo també vaig a dormir però avui ho faré somiant en tu, en tots els moments passats junts i amb l'esperança que en passem més. En això sé que ets molt especial i que tu decideixes quan, com i amb qui.
    Un petó, dolcet.

    ResponElimina