dilluns, 13 d’abril de 2009

L'HOTEL DEL MARRO.


Enmudezcan los labios mentirosos, que hablan contra

el justo cosas duras con soberbia y menosprecio
(David, Salmo 31)

Hola amics. Avui us proposo una nova història que tindrà format de relat curt (està basat en l'article "Les reunions del WTC) Només us presento els personatges principals i un petit resum de la trama argumental. Penso que ha de ser un text d'unes 35 o 40 pàgines com a màxim. Ja veurem, segons es compliqui el tema i segons les aportacions que feu vosaltres.

Fa uns quants anys, en Sírius, treballava com "associat" per una institució de l'Estat, en moments puntuals. Una de de les seves tasques era encarregar-se de la seguretat preventiva, interna i externa, durant els grans esdeveniments. Era una tasca fosca i anònima, però havia de ser així. Durant una d'aquestes ocasions, va encarregar a uns hotels, que tenia com a reserva per si passava alguna cosa en algun dels hotels on s'allotjaven els protagonistes d'aquest esdeveniment, que cada dia li proporcionessin les llistes de persones allotjades i una còpia de les gravacions de les càmeres (sempre n'hi havia alguna més de les habituals, atenent al nivell de seguretat i alerta d'aquells dies, inclús en vàries habitacions).
No us estranyeu, aquestes coses es fan per prevenir les accions dels que, pocs anys desprès el del Trio de les Açores van batejar com "L'eix del mal". Cal remarcar que cap del Trio ja hi és... per alguna cosa deu ser!!!. Això em recorda al personatge co-protagonista d'aquesta història, en Rupert, que fa un temps podria haver dit la frase i haver expressat el seu desig de "fer fora la gent dolenta".... tampoc hi és, curiosament. Una gran intuïció la seva... la intuïció d'una mosca (aquesta frase és d'en Pachi).
Paral·lelament, en aquells mateixos dies, en Rupert, alt càrrec però amb consciència de ser molt més del que era, tenia una amistançada, l'Anna, a la que volia enlluernar i demostrar-li quan manava. Inconscient que, uns anys desprès, allò li podria passar factura, va llogar una habitació en un dels hotels que controlava en Sírius (en aquells moments ni es coneixien). Estava proper al mar i tenia un nom molt internacional. Va pagar l'habitació a càrrec de l'Administració en la que treballava i va passar una bona estona amb la seva amigueta (va justificar que l'havia llogat per preparar una reunió).
Passats els anys, la vida va fer que en Sírius i en Rupert s'enfrontessin. En Rupert tenia una posició més alta que en Sírius i el va perseguir per tal d'enfonsar-lo. En Sírius es va assabentar de l'història d'en Rupert i l'Anna, dels dies en que va succeir i de l'hotel on va succeir, i va anar a veure uns amics del passat per tal de tenir accés a la documentació i a les imatges de les càmeres de l'hotel.
Els amics d'en Sírius encara guardaven els llistats de clients d'aquells hotels i les gravacions de les càmeres (molt bon costum aquest de no tirar mai res). En Sírius va buscar i va trobar l'hotel, la persona, l'habitació i el dia d'allotjament. Ara només li calia mirar les imatges d'aquell hotel, d'aquell dia i comprovar si l'habitació on s'havien allotjat en Rupert i l'Anna tenia alguna càmera "extra". Va ser fàcil localitzar les imatges, va seguir el seu recorregut, des de la recepció, l'ascensor, el passadís, fins arribar a l'habitació. Ja tenia alguna imatge interessant, només li calia un cop de sort i que, en aquella habitació hi hagués alguna càmera addicional. De sobte, un ex-company li va confirmar, totes les habitacions d'aquelles característiques d'aquell hotel tenien càmeres, estaven preparades per si s'havia de desallotjar un dels hotels "titulars" d'aquells dies. Era un esdeveniment molt important i s'havien de tenir previstes totes les contingències.
En Sírius va visionar les imatges de l'habitació. N'hi havia suficient... si bé no es podien portar a cap òrgan oficial (eren completament il·legals, però una pràctica habitual), si que podrien servir per il·lustrar a més d'un i més d'una sobre les activitats amatòries i adúlteres d'en Rupert i l'Anna. Ara començava l'espectacle.... i en Sírius podia parlar "per sort per alguns i per a desgràcia d'altres", com li havia dit a en Sírius, feia temps, una persona a la que apreciava molt. Quantes voltes dóna la vida!!!.

Com ho veieu, té futur aquesta història?? Creiueu que en puc treure un relat curt?? Hi afegirieu alguna cosa?? Bé, ja m'ho direu. Ara vaig a pensar com desenvolupar una mica la trama i afegir més personatges.

7 comentaris:

  1. "Mia será la venganza, dijo el Señor"
    Mira, no han pogut aclarir mai qui era aquest "Señor". Potser tots en som una mica de "Señor".
    No afluixis. Ara ets tu qui té la paella pel mànec per reescriure l'història. El bloc és teu i tu qui hi escrius i, per tant, ets tu qui decideixes per quin camí fas anar els personatges.
    De nosaltres pots esperar suggeriments i propostes però, al final, qui escrius les històries ets tu.

    ResponElimina
  2. Ets una caixa de sorpreses. Cada dia em sorprens més amb històries que podrien ser completament creïbles. Algun dia has de enllaçar-les totes i tindràs una magnífica novel·la de misteri, sexe, traïció i totes les baixeses de la condició humana. També funcionaria com a recull de relats independents, però hauries de desenvolupar una mica més cada escrit fins a fer-lo un relat.
    Ja et passaré algunes idees.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  3. Eres un crac tio. ¿Tu imaginación no tiene límite o la estimulas con productos raros?. Oye, que la historia está muy bien planteada pero creo que te quedan dos o tres artículos más en los que desarrolles la idea, crees personajes nuevos y compliques un poco la trama. Por cierto, tienes que hacer una descripción de como es la Anna ésta. Debe ser un bombón. Recréate en la descripción del personaje, intenta ponernos cachondos. La descripción es uno de tus fuertes, no nos defraudes.
    Un abrazo colega.

    ResponElimina
  4. Això és el que jo voldria Exorcista, un hotelet, una estoneta amb tu i no pensar en res més.
    M'he assabentat per la xarxa que ets una màquina de fer sexe i també que ets tot un senyor. Algú m'ha comentat que el cinc és el teu número preferit. M'ho pots explicar? Jo estic acostumada a passar molta gana i em sembla que necessito veure't i parlar-ne cara a cara amb tu. Ja et faré un correu i en parlem.
    Unes tant i altres tant poc. La vida és molt injusta.

    ResponElimina
  5. Casada aburrida: Jo l'he vist primer. A més, et puc confirmar que és tot un senyor a pesar del que diuen les llengües viperines, ressentides, que no l'han aconseguit. El que dius del sexe no t'ho puc confirmar però crec que ho ha de ser. Té una mirada al·lucinant que et desfà i, quan parla per telèfon, la seva veu et deixa hipnotitzada. La primera que el pugui tenir, que l'hi expliqui a l'altra.
    Exor, no et facis pregar tant i regala'ns una mica de tu mateix.

    ResponElimina
  6. UN FANTASMA DEL PASSATdimarts, 14 d’abril, 2009

    Hem de parlar. Sé qui ets i em penso que tinc informació que et pot ser molt útil.Fa temps que segueixo el teu bloc i em sembla que ara estàs en un moment decisiu. No defalleixis ara. Ara és quan pot ser més divertit. Jo conec algunes històries i puc aportar material molt interessant.
    Ja ens escriurem.

    ResponElimina
  7. Exorcista, dolcet, perdona'm aquesta indiscreció.
    Noies, jo conec a l'Exorcista personalment, des de fa anys, i us puc assegurar que és un senyor, que sap i pot fer gaudir a una senyora i que ell només vol relacions amb senyores, no amb frikis.
    En el sexe no n'hi ha prou amb voler, s'ha de saber i poder, i l'Exorcista, com ja us he dit, sap i pot amb escreix. Només té un defecte, o virtut: si bé és un bromista nat i segueix la veta a totes, quan és l'hora de la veritat, és molt selectiu.
    Ja em direu com us ha anat.
    Un petó dolcet.

    ResponElimina