dissabte, 18 de juny de 2011

CORATGE, SÍMPLEMENT!

El coratge (el valor) no es pot simular: 
és una virtut que escapa a la hipocresia.
Napoleó I (Bonaparte)

He esperat, no volia fer aquest post en calent, sense contemplar la ressaca d'aquesta indignitat que tots hem pogut contemplar. No, no és això nois. El passat dimecres vàreu anar més enllà del que qualsevol societat es pot permetre. No nois, això vostre no és coratge. Us empareu en la multitud per fer de la legítima protesta i del legal dret de manifestar-se i opinar una paròdia. 
El passat dimecres vaig poder viure -en primera persona- aquell despropòsit que en altres països, amb uns fonaments democràtics més febles, hauria esdevingut l'inici d'una repressió -d'auto-defensa dels polítics- sense precedents. Vaig sentir vergonya i pena, molta pena. També vaig sentir la incredulitat d'aquells que veuen com es posa en perill un sistema que -amb totes les seves imperfeccions i eliminant els corruptes- és el millor que tenim.
Vaig poder comprovar que la majoria de gent no havia nascut quan va iniciar-se aquest període democràtic. Llavors, quin punt de referència tenen per establir la benignitat o malignitat d'aquest sistema en relació a l'anterior? No entenc res, de debò.
Vigileu, feu-me cas. Per molt menys, l'any 1936 van acabar amb tot. Per cert, sou conscients que -malgrat alguns pugueu dir (i sigui veritat) que ho passeu malament- esteu acostumats a menjar cada dia, a tenir-ho tot a l'abast (sanitat, subministraments, etc) i serieu incapaços de sobreviure a la primera setmana d'una guerra (conseqüència d'una revolució, d'un trencament de règim).
Ara un apunt personal: feia temps que no m'ho passava tan bé!!!!!! Per molts motius i tots ells força reveladors. Com deia Napoleó I el coratge no es pot simular. En els moments de tensió és quan descobreixes el nivell de confiança, de seguretat, d'autoestima i de competència de cadascú. També descobreixes en quines mans deixaries la teva vida i en quines no...

4 comentaris:

  1. Millor no es pot dir!
    Alguns si que havien nascut,però ja no recorden el que va costar aconseguir-ho.
    Un post molt encertat.

    ResponElimina
  2. Hola Maria, maca!
    Sento pena, molta pena per episodis com el de l'invident. Amb incidents com aquests només demostrem la deshumanització -i salvatgisme irracional- de la nostra societat.
    Un petó.

    ResponElimina
  3. Completament d'acord amb tu, Exorcista. I enhorabona pel que trapua el darrer paràgraf, en sèrio!

    ResponElimina
  4. Hola Xicarandana, amiga!
    Potser ja és hora de deixar-se anar una mica i començar a gaudir de tot plegat.
    Un petó!

    ResponElimina