dimarts, 14 de juny de 2011

EL MERDER CONSTANT

Hi ha una teoria infal·lible sobre l'amistat: 
sempre s'ha de saber què es pot esperar de cada amic.
Carmen Posadas.

Els humans tenim una rara tendència a buscar merder. Quan s'ajunten dos humans sempre han de buscar un motiu per criticar o provocar aquell que exerceix el poder, malgrat no sigui absolut i ho faci d'acord amb les regles socials -democràtiques- que tots ens hem donat per tal d'articular una convivència més o menys correcta.
Avui, demà.... Assistirem a un acte més d'aquest despropòsit que es va deixar collar i créixer -per interessos electorals, per por, per incompetència, per covardia, per inoperància, per ineptitud, per debilitat, per...-, fora de tota lògica democràtica, d'ordre públic, de seguretat sanitària, etc: els indignats.
Una vegada més, el ciutadans assistirem a una nova demostració pràctica de despesa gratuïta -material, econòmica, de recursos humans, etc- en temps de crisi. Per no haver acabat de socarrel amb aquells que van desafiar a la resta de la ciutadania -feu el càlcul del percentatge que representen en relació a la població total de Catalunya (o de Barcelona)- i es van ungir amb els olis de la legitimació per la cara, ara -el conjunt de la societat- hem de pagar una despesa extraordinària en sous de Mossos, material divers, recursos, etc. per tal d'impedir que continuï un  despropòsit del que no en sortirà res productiu.
Sempre que he vist una manifestació, una acció popular, he pensat en el resultat últim. Algú pensa que servirà d'alguna cosa l'acció dels indignats? Realment algú s'ho creu? Penseu que serveixen d'alguna cosa les manifestacions, apart de tocar el que no sona als que volen circular per on discorre la manifestació? No, no siguem innocents: No serveix de res!! Les reivindicacions idealistes, etèries o impossibles no tenen altre futur que la força efímera de l'escalfada momentània i puntual.
Només espero -desitjo- que no hi hagi ferits, que tot s'acabi d'una vegada i que la gent retorni a lluitar en el dia a dia, creant llocs i formes de treball allà on no s'havia pensat que n'hi podia haver. No ens enganyem: el més important és tenir una font d'ingresos, un lloc on ficar el cap i unes hores per tal de dedicar-nos a les xorrades més inversemblants del món. La resta està molt bé com a brindis al Sol... Però per a res més!

2 comentaris:

  1. Mira, fa poc vaig escoltar un tipus qui deia "La gent es divideix entre els que tenen una visió utòpica de la vida i els que la tenen quimèrica, només cal saber en quin grup es troba un...."

    ResponElimina
  2. Benvolgut Molon,
    mai s'ha de perdre aquell punt de fantasia i d'esperança, però també és bo tenir un punt de realitat. De fet, la vida és real. A vegades, fins i tot massa real.
    Una abraçada

    ResponElimina