dimarts, 7 de juny de 2011

HOME, SWEET HOME

Malgrat el matí ha sigut de bojos -però immensament productiu, com a mi m'agrada- aquesta tarda m'he permès un luxe que feia temps que no em permetia: he descansat tres hores seguides. M'he dedicat al difícil art de no fer res, absolutament res. Només una trucada -res a dir- ha pertorbat aquesta pau. 
Avui he redescobert la despreocupació: el no pensar en allò que no s'ha de pensar en hores en les que no s'ha de pensar en allò. Enrevessat? Sí, però jo també ho sóc una mica i no faria honor a la meva forma de ser si ho expliqués d'una forma fàcil. 
Estar a casa, sense cap altre soroll de fons que no sigui el de la tempesta, esperant que cada gota de pluja contribueixi -d'una manera única i harmònica- a composar una simfonia de sons naturals, efímers i irrepetibles. La intensitat del xàfec descriu una ona espasmòdica, de major o menor amplitud, que ens diu quanta aigua cau, sense veure-la.
Encara em queden uns quants dies per tal d'acostumar-me a aquesta despreocupació -quina redescoberta!- i retornar a ser un dels que gaudeixen de la seva llar. Perdre -guanyar- el temps, sense fer res, dedicant unes hores a la pròpia reconstrucció física i psíquica, recuperant el plaer de llegir una pàgina -proveu-ho llegint Jean Paul Sartre- i caure en braços de Morfeu, sense cap ànsia per despertar-se. 
Sé que hi ha coses que mai canviaran i que la tranquil·litat absoluta és una quimera. Ho sé, no sóc aliè a la realitat. Sé que sempre hi haurà qui maregi la perdiu en pos -i per mor- de no viure ni deixar viure, ho sé. També sé que aquesta pau es pot veure truncada, en qualsevol moment i grau, per les proves que ens posa la pròpia vida -mentides, enganys, enveges, malalties, desenganys, etc. - i el fet de viure. Només espero anar passant, anar fent la viu-viu i qui dia passa, any empeny. La resta? La resta ja no importa!

2 comentaris:

  1. Ualá, el teu horabaixa ha estat infinitament millor que el meu, Exorcista!
    Chapeau!

    ResponElimina
  2. Ah, benvolguda amiga Xicarandana.
    Et canvio una mica de pastís de xocolata per uns moments de silenci relaxant. No, millor te'l regalo amb molt de gust!
    Un petó!

    ResponElimina