diumenge, 8 d’abril de 2012

CAMPANADES

Són les dotze -no sé a quina hora acabaré publicant aquest post-  i sento el repic de les campanes. Són campanades de crida a missa. Si bé mai he sigut un fidel practicant, sí que he sigut un creient -malgrat pugui semblar el contrari- que viu la seva fe íntimament, sense grans exhibicions públiques (del tot respectables). Crec en els preceptes de l'Església, malgrat en ocasions discrepo profundament dels comportaments d'alguns dels seus representants. Penso que els preceptes estan per sobre dels comportaments humans i de les seves misèries contradictòries.
Aquesta nit no he dormit massa -he estat treballant fins tard en un parell de relats- i m'he llevat força d'hora. La meva passejada, gairebé de matinada, per aquestes muntanyes, és irrenunciable. La conversa amb la pròpia consciència és saludable però requereix silenci i solitud. No ha sigut una passejada llarga, però també he anat a veure'l una vegada més. Avui fa 47 anys que ens vam conèixer. Sembla mentida com m'ajuda, una vegada acabada la conversa amb la meva consciència, poder parlar amb ell. No és una conversa normal i les paraules no flueixen sonorament. Només el pensament, la sensació de presència, fa que tot sigui més fàcil. Una vegada més molts dubtes s'han esvaït.
El retorn a casa ha sigut plàcid, amb la sensació d'haver eliminat qualsevol rastre de rancúnia o mala sang que pogués niar en el meu interior. Només calma i serenor, molta serenor!
Aviat dinaré. Tinc gana i aquí no segueixo el rellotge de paret, segueixo el meu rellotge biològic. L'estómac reclama atenció i no el vull obviar.
Ara ho deixo. Potser més tard trobaré un moment per dir més coses.

6 comentaris:

  1. Aquestses passejades són nutritives. Però, malgrat aquesta nutrició, és normal que l'estòmag et demani consistència...Molt bon profit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Ona,
      Ha anat de gust! Tens raó, s'ha d'alimentar l'esperit però també el cos.
      Un petó

      Elimina
  2. El passeig, la natura, recoiment i treball, una excel.lent barreja amic per arribar a l´interior.
    Crec que ho has tingut tot al teu favor per arribar a la serenor tan necessària...enhorabona!

    Bessets càlids

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa lluna,
      Sí, realment són hores magnífiques! Ja tocava, d'altra banda. Ho necessitava, creu-me!
      Uns bessets harmoniosos i serens.

      Elimina
  3. Com no ha quedat enganxat, t´ho deixo aquí
    http://www.youtube.com/watch?v=m2hQh0o0gkk

    Bona tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      Moltes gràcies. Això és la cirereta del pastís!
      Uns bessets relaxants.

      Elimina