dilluns, 30 d’abril de 2012

L'ESPERANÇA DEL DESPERTAR

Després de dinar, quan t'entra aquell neguit malaltís per quedar-te adormit, no solament esperes descansar el cos i relaxar les petites cel·lules grises. Internament -gairebé subconscientment- tens l'esperança que algun tipus de canvi còsmic operi sobre l'univers i pugui sorgir intel·ligència d'allà on no n'hi ha. Davant la impossibilitat d'aquest miracle, aspires -en una pretensió més modesta- a que no es repeteixin les mateixes preguntes estúpides a les quals has donat resposta mil vegades en un curt espai de temps. Fins i tot t'acontentaries amb un gest primitiu, propi del bàsic l'instint de supervivència i només esperaries que algunes coses entressin en la previsió -com fan alguns animals que detecten sequeres, manca de menjar, etc. Tot coses evidents però bàsiques per sobreviure- dels que, saben que no han estat cridat a tenir una ment privilegiada. Una senzilla i elemental anticipació a fets usuals, bàsics i que no comporten cap tipus de càlcul o raciocini extrem o complicat... Només això, per Déu!!!!!
Doncs no: cada despertar és una gran desil·lusió, una frustració i una desesperança!! Obrir els ulls després de la migdiada només ofereix la visió i percepció tossuda de que el món -la humanitat- s'enfonsarà per mèrits -o demèrits- propis. No cal albergar esperança, no cal esperar el renaixement d'aquella intel·ligència que -fa dècades, fins i tot segles- adornava i caracteritzava el comportament humà. Algú pot localitzar en el panorama actual plomes enginyoses i esmolades com les de Góngora, Quevedo, Larra...? No, és evident que no!!! 
Malgrat tot, per aquells que estigueu interessats o vulgueu fer patent alguna anècdota en relació amb l'Administració, sempre podeu escriure un relat i presentar-lo a aquest premi. Penseu que si guanyeu són 1.000 € (amb un segon de 500 €). Si no guanyeu sempre us quedarà el plaer d'haver escrit una estona sobre un tema força humorístic i la satisfacció d'haver-vos esbravat una mica. L'esperança del despertar no es veurà realitzada,  però podreu dir que ho heu intentat!

4 comentaris:

  1. Potser avui, que és festa, veus les coses d'una altra manera.
    T'entenc però.
    Al meu bloc està "Votar per correus I, II, III", que no és més que un exemple de la ineptitud de moltes persones que treballen per l'administració pública.
    També vull ressaltar que aquest tipus d'ineptes es troben arreu. Al igual que hi han persones de l'administració pública que són molt vàlides i competents...A tot arreu hi ha de tot...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona,
      generalitzar sempre és injust. Com bé dius, a tot arreu hi ha de tot. El comportament individual és el que defineix a cada persona. Només valorar la percepció -moltes vegades no ajustada a la realitat i mitificada- del comportament d'un col·lectiu és un acte poc equànime i, com deia abans, molt injust.
      Vaig a mirar-me el teu bloc...
      Un petó!

      Elimina
  2. Una mica pessimista avui, no? Afortunadament aquesta setmana serà curta i amb menys oportunitats de "suportar" ineptes...

    Que tinguis una bona tarda!
    Bessets.

    ResponElimina
  3. Hola Sa Lluna,
    No pesimista, no. En tot cas, cansat de picar sempre sobre la mateixa pedra sense cap resultat. Són coses que passen.
    Uns bessets optimistes!

    ResponElimina