La pregunta -bé, més d'una- és: per quin motiu el Nadal ha de ser bo o dolent? Realment, tenim algun tipus de necessitat de fer del Nadal un dia excepcional? Perquè la resta de dies han de ser diferents? Hem de desitjar Bon Nadal a qui té com esport favorit tocar-nos el que no sona -els collons, per ser clars- durant tot l'any? El Nadal és la línia de sortida d'aquesta cursa estèril i inútil que conclou el 31 de desembre i que no té altre objectiu que fer-nos promeses que sabem que mai complirem (alguns no compleixen ni les promeses fetes la resta de l'any)? Cal sentir una felicitat sobtada i impostada i no sentir-la la resta de l'any?
Faré que sigui un Bon Nadal. La majoria de vegades, tot depèn de la nostra pròpia voluntat i de la capacitat d'aïllar-nos de l'entorn. Potser la millor manera de sentir aquesta pretesa felicitat sigui buscar-la al nostre interior, obviant completament els cants de sirena -falsos i interessats- d'un entorn que ens fa fer el Guadiana segons les seves conveniències.
Sento remor a la cuina i això és el presagi i anunci d'un dinar pantagruèlic. Tot plegat, d'alguna cosa s'ha de morir i aquesta no és mala manera de fer-ho. Aquestes dates s'han convertit en moments íntims, compartits amb molt poca gent -perquè més?-, d'una senzillesa extraordinària i sense cap concessió a res que no sigui autènticament pensat o sentit. Potser sigui aquest el secret de la felicitat: no haver de dir o fer res que no es vulgui dir o fer; ser capaços de fer les coses sincerament, sense haver de dir el que altres volen escoltar o fer allò que els nostres dos dits de front -el sentit comú; el menys comú dels sentits- ens diuen que no s'ha de fer però que alguna ment privilegiada ha concebut com la seva gran idea del dia.
Doncs això: siguem feliços. Gaudim de la felicitat que proporcionen la senzillesa intrínseca de les coses i la sinceritat, aquesta necessàriament combinada amb una voluntària ignorància. Bon Nadal!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada