diumenge, 21 d’abril de 2013

TEMPS DE LLIBERTAT

Miro un programa en una cadena -fins ara desconeguda- del TDT. En un programa refregit, segurament repetit mil vegades, parlen de llibertat, de cadenes i de nous horitzons. Tinc la sensació d'estar a un programa de debat, d'aquells que feien a finals dels 70 -d'aquella època en van dir Transició- i que semblaven servir per buscar complicitats en la població. Francament, no em desperta cap interès i acabo canviant de cadena (finalment, apago la TV).
Llibertat? De veritat algú es pensa lliure? No dic a temps parcial o amb més o menys intensitat. Vull dir plenament lliure. Jo crec haver assolit grans quotes de llibertat però, tot i així, molt poques vegades he experimentat la sensació de llibertat absoluta. Potser alguna vegada, enmig del no res, en la soledat més absoluta i sense res que fer o pensar... m'he sentit lliure! 
Des de fa dies, tinc sentiments contradictoris -bé, ja fa anys que els tinc, però ara s'han aguditzat- sobre persones i coses. Intento discernir entre allò que voldria fer i allò que podria fer -al final, tot és possible i només cal assumir més o menys risc- i traspasso la línia divisòria amb facilitat. Només tinc ganes de viure tranquil, sense cap tipus de merder innecessari. Passar, tan depresa com pugui, les hores obligatòries i recrear-me en les hores lliures i plaents. Sembla com si m'haguessin furtat part del meu esperit o com si haguessin mort part de la meva ànima. Per sort, puc viure sense aquestes parts malmeses.
Aquest cap de setmana he descobert un llibre del David Grossman que tenia en un racó: Caigut fora del temps. Recomanable, malgrat és una mica estrany -potser d'aquí li ve el seu atractiu- i els diàlegs estan més enllà del surrealisme. Considero aquest text una aposta valenta de l'autor. 
La resta? La resta -des del meu voluntari, selectiu i parcial retir (que no renúncia)- no té importància. Som temps i no vull consumir-me en coses impròpies (tampoc en alienes) i fútils.
Un regalet.

3 comentaris:

  1. Hola mini-poni!

    Si no li trobem gust a la tàvega, voldrem ser rescatats per viure en llibertat absoluta.

    Que qui ens ha de rescatar de la masmorra?

    La humilitat i el coratge, per no haver de creure més en el fracàs.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola de nou mini-poni!


      Un regalet? Re-galet? Ni un ni deu galets, prefereixo assaborir pistons. Ara, això sí: de textura prou insolent per tibar-los amb la punta de llengua i sucar-los amb la saliva com petites tendreses delitoses...

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    2. Mira mini-poni:


      http://hospifresc.com/1150-1248-large/pistons-perla.jpg

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina