dimecres, 24 d’abril de 2013

PLAERS SUBSTITUTORIS

Fa escassos minuts he arribat a casa i el primer que he fet ha estat atacar furtivament una cassola de mandonguilles. Són la meva perdició! Tots tenim alguna perdició, alguna cosa que ens fa perdre el sentit i que ens resulta incompatible amb el raciocini. 
Quin meravellós dia! El dia d'avui ha estat tot un plaer. Francament, no entenc com n'hi ha que es conformen amb plaers substitutoris d'allò que és el seu veritable objecte de desig. Bé, potser sí que -finalment i per tansemenfotisme- ho entenc. Mira que ho he advertit vegades: amagar la frustració sota una falsa autoritat -no n'hi ha prou amb pensar que se'n té; cal saber-la tenir- és contraproduent i, a la llarga -en alguns casos a la curta- és el primer pas cap el precipici. Tot depèn de què tingui a perdre l'altre: si no té res a perdre, has begut oli!
Quan tornava cap a casa, llegia l'esborrany d'un nou relat: m'ha vingut al cap mentre dinava i no he pogut fer altre cosa que prendre quatre apunts bàsics i inconcrets, eteris però suficients. Tot plegat, pot ser que acabi a la paperera o a la pila dels "En construcció" que habita el costat esquerre de la meva taula del despatx de casa. Aquestes coses no se saben mai: s'ha de començar a escriure i, quan portes un parell de pàgines, ja saps si cal continuar o deixar que les idees madurin. 
Ho sento, voldria escriure més... però encara tinc a la boca el regust de les mandonguilles i, aquí i ara, aquest és meu plaer present i immediat!!!

2 comentaris:

  1. Hola mini-poni!

    Mandonguilles, dius? Jo no em deixo enredar;com bé saps, prefereixo els pistons. I les pomes també.

    http://25.media.tumblr.com/tumblr_m8g0pr1T0P1qmtl4go1_500.png

    Muà!

    ResponElimina
  2. Desitjo que es repeteixin molts dies fantàstics com aquest...Ja saps que només depend de tu que així sigui.

    Bon profit!

    Un petonet ;)

    ResponElimina