PASSANT L'ESTONA

Aquesta setmana ha resultat molt productiva. No és una qüestió de quantitat i la qualitat -finalment- ha esdevingut recompensada. Tampoc és per tirar coets, però sempre hi ha coses que engrandeixen i mimen l'ego (de tant en tant i amb mesura, necessari).

Inicio una nova aventura de l'Evarist. Ara el tinc en una situació compromesa. Per sort, la seva capacitat d'anàlisis no ha minvat i arriba a conclusions interessants: mentre ella visqui, res li caldrà. Quan no visqui, res tindrà importància i tindrà les mans lliures per fer el que ara no pot fer (malgrat tenir-ne unes ganes brutals). 

De moment, l'Evarist ha de tenir paciència i saber esperar sota l'aixopluc de la seguretat que li proporcionen els recursos i la dependència d'ella. Ja arribarà l'hora de passar comptes, però no solament amb aquells que a la narració, de forma evident, semblen els únics culpables. He de trobar alguna manera de fer que el lector intueixi que hi ha pretesos acòlits que, finalment, esdevenen pitjors que els enemics declarats. Encara he de polir una mica una escaleta que tinc només embastada.

Mentre el món continua girant, gaudeixo del moment. No puc fer gaire més... i tampoc vull fer gaire més!