44?... Què significa això? Una postura del Kamasutra? El numero de l'armariet del gimnàs? La marca d'una fórmula de caramels per la gola? Les vegades que he pensat en tot plegat elevat al cub? Les vegades que he començat a escriure aquest article?......
No, nens i nenes, significa que avui faig 44 anys... ja veieu.... àries autèntic amb tots els seus defectes i virtuts. Miro enrera, fins el dia en que en vaig fer 43 i analitzo aquest darrer any, que ha estat prou atapeït de coses per a recordar i per a oblidar. No m'agrada, parcialment, el que veig (situacions kafkianes i surrealistes) i decideixo mirar endavant, cap el futur. Només retinc a la memòria els moments amb la família, amb els amics, amb aquelles persones que estimo i que em corresponen.
El futur l'encaro amb optimisme, amb fermesa, amb aquella seguretat que sempre m'ha acompanyat i amb les ganes de viure que sempre he tingut. No sóc massa gran, però tampc massa jove. Encara estic "en edad de merecer". Demà és dijous Sant i començaran aquest dies de festa amb la certesa (encreu els dits) de que la propera setmana una situació familiar complicada es suavitzarà una mica. Sembla que tot comença a millorar. Mai se sap, la vida és un dragon Khan en el que els moments de pujada alternen amb els de baixada i sempre s'ha d'estar preparat per entomar les coses com venen.
Alguns de vosaltres m'heu fet, no d'una manera puntual, d'una manera continuada, el millor regal que hi ha: l'amistat. Si hi ha una cosa que valoro a la vida és l'amistat, aquella que, per definició, s'ofereix i es rep d'una manera franca, gratuïta i honesta. He tingut mostres molt importants per a mi, de gent que conec fa anys, de gent que conec fa mesos i de persones que mai m'hauria imaginat que m'oferirien el seu suport en moments difícils (alguns d'ells, complicant-se la vida sense cap necessitat, però creient fermament en la meva paraula). També he tingut grans decepcions (o no) de gent que considerava amiga i que m'ha demostrat que només em tolerava per pur interès (pitjor per a ells). En tot cas, ara ja sabem de què anem cadascú.
Gràcies a tots aquells que us heu recordat d'aquest humil ajuntador de paraules amb aspiracions i ínfules d'escriptor. Gràcies a tots aquells que durant aquest darrer any m'heu donat suport en els moments difícils i m'heu acompanyat en aquest dur i feixuc, però (crec sincerament) just camí que he emprès. També als lectors del diferents blocs en els que he escrit durant aquest any. Els vostres comentaris i ànims m'han fet seguir, malgrat tot.
Espero trobar-vos a tots quan escrigui l'article titulat 45. Fins llavors tindreu que portar la pesada càrrega de llegir (si voleu) les històries que em passin pel cap i que escrigui. En tot cas, escriure, és el tribut que jo he de pagar per tal de poder tenir el plaer de contestar-vos els comentaris. També és el plaer que em fa retrobar-me amb mi mateix, i que em renova mental i espiritualment.
Una abraçada a tots (fins i tot a algú que es pensa que no li donaria. Una cosa és el que ens pensem i una altra, molt diferent, la realitat).
Dedicat especialment a:
El Pachi, el Misi, el Frankie i el cueta (te'n podries fer una a cada banda del cap i semblaries un víking) amb qui he compartit moments memorables i extraordinaris (...i els que ens queden!!!).
A el/la "Tapes", per tota la valuosa informació i idees que em proporciona. Poseu un/a tapat/ada a la vostra vida!!!.
A mis amigos de "La casa de los horrores" i a los habitantes del "Sótano oscuro" ¡¡¡ Cuánto os debo...!!!!!
No, nens i nenes, significa que avui faig 44 anys... ja veieu.... àries autèntic amb tots els seus defectes i virtuts. Miro enrera, fins el dia en que en vaig fer 43 i analitzo aquest darrer any, que ha estat prou atapeït de coses per a recordar i per a oblidar. No m'agrada, parcialment, el que veig (situacions kafkianes i surrealistes) i decideixo mirar endavant, cap el futur. Només retinc a la memòria els moments amb la família, amb els amics, amb aquelles persones que estimo i que em corresponen.
El futur l'encaro amb optimisme, amb fermesa, amb aquella seguretat que sempre m'ha acompanyat i amb les ganes de viure que sempre he tingut. No sóc massa gran, però tampc massa jove. Encara estic "en edad de merecer". Demà és dijous Sant i començaran aquest dies de festa amb la certesa (encreu els dits) de que la propera setmana una situació familiar complicada es suavitzarà una mica. Sembla que tot comença a millorar. Mai se sap, la vida és un dragon Khan en el que els moments de pujada alternen amb els de baixada i sempre s'ha d'estar preparat per entomar les coses com venen.
Alguns de vosaltres m'heu fet, no d'una manera puntual, d'una manera continuada, el millor regal que hi ha: l'amistat. Si hi ha una cosa que valoro a la vida és l'amistat, aquella que, per definició, s'ofereix i es rep d'una manera franca, gratuïta i honesta. He tingut mostres molt importants per a mi, de gent que conec fa anys, de gent que conec fa mesos i de persones que mai m'hauria imaginat que m'oferirien el seu suport en moments difícils (alguns d'ells, complicant-se la vida sense cap necessitat, però creient fermament en la meva paraula). També he tingut grans decepcions (o no) de gent que considerava amiga i que m'ha demostrat que només em tolerava per pur interès (pitjor per a ells). En tot cas, ara ja sabem de què anem cadascú.
Gràcies a tots aquells que us heu recordat d'aquest humil ajuntador de paraules amb aspiracions i ínfules d'escriptor. Gràcies a tots aquells que durant aquest darrer any m'heu donat suport en els moments difícils i m'heu acompanyat en aquest dur i feixuc, però (crec sincerament) just camí que he emprès. També als lectors del diferents blocs en els que he escrit durant aquest any. Els vostres comentaris i ànims m'han fet seguir, malgrat tot.
Espero trobar-vos a tots quan escrigui l'article titulat 45. Fins llavors tindreu que portar la pesada càrrega de llegir (si voleu) les històries que em passin pel cap i que escrigui. En tot cas, escriure, és el tribut que jo he de pagar per tal de poder tenir el plaer de contestar-vos els comentaris. També és el plaer que em fa retrobar-me amb mi mateix, i que em renova mental i espiritualment.
Una abraçada a tots (fins i tot a algú que es pensa que no li donaria. Una cosa és el que ens pensem i una altra, molt diferent, la realitat).
Dedicat especialment a:
El Pachi, el Misi, el Frankie i el cueta (te'n podries fer una a cada banda del cap i semblaries un víking) amb qui he compartit moments memorables i extraordinaris (...i els que ens queden!!!).
A el/la "Tapes", per tota la valuosa informació i idees que em proporciona. Poseu un/a tapat/ada a la vostra vida!!!.
A mis amigos de "La casa de los horrores" i a los habitantes del "Sótano oscuro" ¡¡¡ Cuánto os debo...!!!!!
Así que "habitantes del sótano oscuro"... serás... En fin, cria cuervos... ¿O será que tú no has habitado en este sótano?
ResponEliminaPrimero de todo, feliz cumpleaños, chaval. Ten cuidado que ya tienes una edad "avanzada" y ya es hora que te cuides. Puedes dedicarte a "enseñar" a los jóvenes.
En segundo lugar, hemos localizado lo que nos pediste del hotel de los líos. Ven a verlo, mira qué te interesa y te pasamos una copia.
Por último, del otro chaval, tendremos que buscarlo, pero seguro que encontramos algo. Siempre hay algo.
Bueno, saludos y ven a vernos.
Ahir no em vaig connectar i no et vaig poder felicitar. Ho faig avui: moltes felicitats dolcet!!!!.
ResponEliminaJa saps que t'aprecio molt i et desitjo que s'acabi tot això.Només vull afegir que, coneixen-te com et conec, no he tingut mai cap dubte de la teva actuació i del teu comportament. Una persona tant dolça com tu no es troba amb molta freqüència.
Un petonàs dolcet!!!