dissabte, 4 d’abril del 2009

RESPOSTA ALS COMENTARIS D'AHIR.

Veig que el meu darrer article i el fet d'encetar una nova línia editorial ha creat controvèrsia entre els meus lectors (almenys aquells que es manifesten públicament, aquells que diuen el que pensen i que no es volen limitar a llegir furtivament aquest bloc). En agraïment als vostres comentaris, els contestaré un per un com ho faria en Pol:

RATPENAT
Mira, t'agraeixo molt les teves paraules i em confirmes comportaments que ja m'havien comentat. Sé que han circulat unes versions dels fets molt estrambòtiques, interessades i falses. Si et digués qui les ha fet circular i per quin motiu, et sorprendries molt (tot arribarà). Dels fets de Pujades ja en tenia coneixement, una persona que ja no hi és (otros vendrán, que buena me harán) ja em va advertir fa temps que només tracta d'anar creant problemes a tothom per veure si en treu algun benefici personal o professional.
No m'importa que funcioni el boca-orella.... de fet, ho prefereixo. Així es farà pública una situació que s'ha emparat en la foscor, en l'obscurantisme i en el silenci per iniciar una persecució, com tu mateix dius. No tinc cap problema en fer pública aquesta situació. No tinc res a amagar, de fet, sempre que algú m'ho ha preguntat, no he tingut cap problema a explicar-ho (el problema és que alguns no s'han atrevit a preguntar i han viscut imbuïts per les falsedats que s'han explicat) . El que no vull és que circulin versions falses i interessades que no fan altre cosa que crear un mal ambient innecessari.
Evidentment, no sóc un angelet, l'edat de la innocència ja fa temps que la vaig passar. Només m'interessa intentar ser bona persona, intentar no fer mal a ningú i ajudar a qui pugui (tampoc tinc pietat amb qui em provoca). Sempre ho he fet i, malgrat aquestes hienes que em rodegen, ho continuaré fent.
Només et puc afirmar una cosa: els fets no són certs. Això ho defensaré sempre.... fins a la mort (si fossin certs no tindria cap problema en reconèixer-ho). Fes-te unes preguntes: si tinguessin proves concloents de la meva culpabilitat.... per quin motiu haurien d'iniciar, i quina necessita en tindrien, una persecució i intentar fer-me mal per vies extra-judicials, fins i tot un any desprès???? Per quin motiu la Justícia no ha adoptat cap mesura cautelar si està tant clar??? Per quin motiu un any després, sense cap contacte, continua amb el paper de víctima desconsolada i angoixada (sobre el tema del desconsol i de l'angoixa, ja us explicaré dues o tres coses)??? Només hi ha això... aquesta impostura falsa i ridícula?? El seu propi comportament la delata. Ja us faré cinc cèntims de tot plegat (això si, amb fets provats. Jo, ni he anat, ni vaig, ni aniré plorant de despatx en despatx, fins i tot un any desprès). Estan estirant massa aquesta comèdia i ja se'ls hi veu el llautó.

HUEVO DURO
Amic, la diferència entre ells i jo és aquesta, a mi encara em queda dignitat i tinc molt clars els valors i objectius en els que baso la meva vida. Jo no canvio de posició segons bufa el vent. Tinc les idees clares i l'objectiu final el tinc ben definit. La vida és llarga i no cal precipitar-se.... tot arriba i a cada porc li arriba el seu Sant Martí. Només es tracta que el porc no sàpiga quan el sacrificaran i que no pugui escapar-se (de fet, el porc ha de tenir clar que el sacrificaran, el que no ha de saber és quan). Aquesta incertesa de no saber quan passaran les coses forma part del joc i s'ha d'estar preparat per aguantar aquesta pressió. Jo crec haver demostrat, amb escreix, que puc aguantar aquesta pressió i molt més. No la podria aguantar si no tingués la consciència tranquil·la (més amb les complicacions personals que s'han afegit a aquesta història).
A la Barragana i a l'altra, no sé quin futur els hi crearé al llibre (depèn de moltes coses, i de les reaccions, etc., i encara m'ho he d'acabar de pensar). Del personatge d'en Palma(abans Roures), només et puc dir que el condemno a viure at eternum mirant-se l'esquena, sabedor que alguna cosa li ha de passar, però sense saber on, com i quan (no només té en Pol d'enemic, en té d'altres del passat que en Pol coneix i amb els que s'aliarà. D'altra banda, en Palma mai ha estat massa protegit i ara molt menys).

ESCAMOT MODEQUA
Abans dubtava de la teva identitat. Ara ja no en tinc cap dubte. Et reitero que aquest bloc és una ficció literària. Només et diré que si, que jo tinc algun tret comú amb el personatge d'en Pol. La resta forma part de la ficció del relat, igual que els altres personatges. De fet, atenent a l'enquesta del bloc, he decidit canviar el nom d'un personatge (en Roures es dirà Palma... si, si Palma. Abans tenia dubtes entre si Palma o no Palma. Ara n'estic segur, Palma). Potser canviaré un parell de coses: faré que hagi de demostrar, una vegada més, que és un llepa-culs (soberbi, això si) i hagi d'acabar donant classes (encara no sé de què. Li he de trobar alguna cosa en la que pugui ser mitjanament bó o digne, com a mínim) com a modus vivendi (és a dir, per guanyar-se les garrofes) al mateix lloc que la seva barragana. No tinguis por, la meva trajectòria literària i personal és impol·luta, clara i diàfana i no la trairé.
T'agraeixo la menció que fas envers la situació del meu pare (jo no havia estat mai tan explícit en els meus escrits, sempre havia fet referència a un familiar) però això forma part de la meva vida privada i, quan arribi el moment i, en vista dels informes mèdics, ja decidiré si la seva situació pot ser conseqüència de tota aquesta història, quines accions puc emprendre i si les emprendré.
Vols dir "caritat cristiana i humana"??? Ho sento, la vaig acabar fa temps i quan vaig baixar a la botiga, n'havien venut la darrera que els quedava. El que no tinc és pressa.... en aquesta vida tot, tothom i cadascú té el seu moment.
Per cert..... queda pendent el 18.... ja em trucaràs.

SENSOR
Bé, crec que la meva situació és anormal, il·legal, immoral i tots el que hi vulguis afegir. No tinc pressa... tot arribarà i, com a mi m'agrada dir sempre, tots som esclaus de les nostres paraules, dels nostres fets i dels nostres escrits (sobretot d'això, dels escrits).
D'altra banda, el temps dóna i treu raons. El temps, en aquest cas, juga a favor meu. Cada vegada la comèdia es fa més increïble, més insostenible i més impostada. També et vull dir una cosa: en un cas similar i recent, on hi concorren elements que apunten a la reincidència, s'ha adoptat una resolució completament oposada i clarament contraria a la que s'ha adoptat en el meu cas. Ja en faré un article molt complert amb les dades que us il·luminaran a tots plegats sobre la persecució que he patit i que encara perdura.
Sobre la presumpta vena nimfomaníaca d'aquesta noia no en faré cap comentari, això forma part de la seva vida privada. Suposo que algú, legitimat per fer-ho, ja li demanarà les explicacions pertinents. La seva vida privada, ni abans, ni ara, i espero que tampoc en el futur, m'importa en absolut.

NIKITA14
Hola amiga. Sé que et produeixen vòmits aquests comportaments. Ja n'hem parlat més d'una ocasió en privat i em consta que tu si que tens raons per parlar d'aquests temes. Ja em vas dir que aquests trucs els utilitzen els que estan a punt de divorciar-se per tal d'aconseguir un millor acord. Com ja he dit, potser aquesta noia ho fa per algun interés personal o professional. De fet, encara no ho sé. Per sort, em coneixes i saps què puc fer, què no i quin ha estat sempre el meu comportament. Un petó maca, per compensar tots els mals moments que has passat (no per culpa meva... que li consti als lectors).

ISLERO
Hola torito bravo, Miura, negro bragado, hijo de Formalito y Islera, que moriste matando.... Qué haria yo sin vosotros.... gracias por todo. Sin vosotros no tendria nada i no podría permitirme estar tranquilo. Todavía os tengo que pedir un par de favores (soy insaciable, ya lo sé, pero sólo puedo contar con vosotros para el tema documentación e imágenes). Ya lo hablaremos y concretaremos lo qué necesito. Las explicaciones ya llegaran. Supongo que alguien se las pedirá i veremos qué contesta.

A tots, moltes gràcies. Gràcies per donar-me suport, encara que també em critiqueu (ningú és perfecte i jo tinc una pila de defectes). Tot aquest assumpte ha tingut una cosa bona: molta gent s'ha tret la careta, alguns a destemps i amb molt males formes. N'hi ha que inclús es creuen que jo no sé com han actuat (inventant-se històries, fent-me el llit, etc.) i ara em tornen a trucar. Amb això demostren que es pensen que jo sóc imbècil, o demostren que els imbècils són ells per pensar que jo no veig allò que és evident. També es "retraten" i ens ofereixen una mostra pública del seu tarannà. Bé, les peces s'han recol·locat sobre el taulell i s'ha de continuar jugant però amb condicionants molt diferents. D'altra banda, com ja us vaig dir, he decidit aparcar momentàniament el llibre "Revenja".
Vinga nois/es que la vida són quatre dies i ja n'hem passat dos i mig...
Voteu els articles..... desprès canvio els vots per cupons del SEPU o dels magatzems Capitol.
Per cert, avui he redescobert unes cançons del grup Tequila (Nena, Salta... etc.) que han reeditat . Potser si fan algun concert hi vaig....

Una abraçada a tots (avui per a tu no, que encara no m'has trucat...... val, val, per a tu també...).



1 comentari:

  1. Vale chaval, deseo concedido. Ésta siempre será tu casa. Ahora sólo te queda lo de siempre: casco, mochila y cojones... muchos cojones. Recuerda: "Sed fuertes en la guerra".
    Un abrazo de tus compis
    Semper fidelis.

    ResponElimina