dissabte, 12 de juny del 2010

DIVERSIFICAR ESFORÇOS

Aquest ja és el post 470 dels "visibles" per tothom. Abans d'un mes -si segueixo el ritme actual- assoliré els 500 posts i hauré superat amb escreix el que va començar essent una anècdota, una curiositat i una manera de recopilar escrits diversos que tenia per aquí i per allà. Confesso que mai he arribat a recopilar res. Excepte uns quants posts, molt pocs, la resta són de nova creació. Em feia molta mandra tornar a penjar posts que ja tenia penjats en altres blocs. Fer això implicava -jo sóc així d'inconformista- tornar a repassar-los, a reescriure-los i a donar-los una nova forma. Francament, no en tenia cap ganes.
Obrir i potenciar aquest bloc també va ser una necessitat. Tenia la necessitat de tancar uns blocs que havien esdevingut massa encarcarats i d'altres que tenien l'inconvenient de la seva lentitud, conseqüència de la seva antiguitat. Tampoc tenia ganes d'escriure en llocs que em portaven records amargs i que -per qüestions alienes a la meva voluntat- s'havien convertit en armes llancívoles contra meu. Escriure ha de ser un plaer i no un motiu per malviure. 
Durant tot aquest temps, he gaudit molt escrivint aquests posts. Fins i tot podria dir que alguns d'ells m'han ajudat a "sobreviure". Ha estat un bàlsam a diverses situacions lletges, tristes i molt punyents que he viscut a nivell personal. Moltes vegades, escriure un post m'ha ajudat a continuar endavant. Poder escriure allò que sentia o poder escriure una història fictícia m'ha fet evadir -conscient i momentàniament- de situacions força delicades.
Fa uns mesos vaig obrir un altre bloc -nou bloc, nou pseudònim- en el que només hi tinc uns quants esborranys inacabats. Ara que s'acosta l'estiu -ja sabeu, època en la que tota cuca viu- pretenc donar impuls a aquest projecte que tenia latent. No és cap fugida ni cap tancament de "paradeta". Fins i tot m'he plantejat obrir un nou bloc amb el mateix pseudònim, però crec que és hora de diversificar esforços i obrir finestres per tal que corri l'aire. Vull obrir-me a noves propostes i crec que aquest bloc -de forma involuntària- ha passat de ser una barreja de creacions fictícies a esdevenir un diari personal. No era aquesta la primera intenció i necessito tenir un lloc nou, un lloc en el que publicar exclusivament les creacions de ficció. Ja aniré decidint què faig, sobre la marxa.
També vull recuperar un anonimat que, darrerament, ja no existeix. Diverses persones coneixen la meva autèntica identitat -jo he sigut el primer que no ha tingut inconvenient en fer-la pública- i cerc que és necessari que tingui un espai completament anònim. Continuaré amb aquest bloc -durant uns dies de la setmana- i dedicaré part dels meus esforços a l'altre bloc.
En tot cas, continuaré escrivint aquí, en aquest espai que tantes satisfaccions m'ha donat.

6 comentaris:

  1. Hola guapetona!!!!
    Què tal? Res a dir???
    Maco el somriure...
    Per cert, et recomano les dues pel·licules que fan avui a TV3 (21.50 h), una al darrera de l'altra.
    Un petó.

    ResponElimina
  2. Sempre tinc a dir cosetes! però de vegades (poques, eh!) millor callar-me-les! m'alegro que no desapareguis. No saps pas quant!

    P.D: No t'ho creuràs, però quan he vist que anunciaven les pelis per TV3 he pensat amb tu. I mirant Els 7 magnífics d'aquesta tarda també!
    Et deixo la banda sonora:
    http://www.youtube.com/watch?v=9iteRKvRKFA&feature=related

    ResponElimina
  3. Tenen vida pròpia, oi?

    El meu també va camí dels 500.

    ResponElimina
  4. No me n'he pogut estar... ho sento, però recordar que la peli és un remake dels 7 samurais, i si en voleu una altra us recomano "leyenda de los 47 samurais"... posats a veure i creure en mons ideals..

    ResponElimina
  5. Filadora: Sí, també he vist la pel·lícula d'aquesta tarda. Magnífica, sens dubte.
    Josep: I tant que tenen vida pròpia! De fet, neixen de petits bocins de la nostra vida que s'independitzen i comencen a fer la seva.
    Molon: He vist "Els 7 samurais" i és una magnífica pel·lícula. Mons ideals? Bé, què seria de nosaltres si no tinguéssim un món ideal de referència?

    ResponElimina