dissabte, 5 de juny del 2010

PETITS PLAERS

Quan estic tens, un dels plaers que em permeto és anar a un mercat i passejar-m'hi durant una bona estona. D'una banda aconsegueixes l'anonimat entre una munió de gent desconeguda. Gent que no pretén que els diguis res, que els importa ben poc la teva vida i que fan el seu camí sense interferir en el teu.
Una altra motivació per anar a un mercat és veure l'espectacle de color, la varietat de productes  i aprofitar per comprar una mica. Allò que et ve de gust des de fa dies i que no has tingut l'oportunitat de comprar en una botiga normal. Avui he anat al mercat de Sant Josep (La Boqueria). A primera hora del matí -poc abans de les 8.00 h.- ja hi era. Veure com les parades ja estaven pràcticament muntades, amb aquell esclat de colors, productes fresquíssims i varietat il·limitada, m'ha induït a comprar. Una mica de marisc, uns xuletons de la mida XXXXXXL -m'estic posant com la "Moñoño"- i una varietat de fruites han fet que tornés cap a casa amb menys cabòries al cap. Per un moment ha semblat que havia comprat aliments exquisits i que, a canvi, havia venut les meves cuites.
En tornar a casa, tot llegint el diari -i a través de diversos diaris digitals, que consulto a través de l'Iphone-, ha vist diverses notícies que m'han semblat espaterrants -això no vol dir que em semblin bé- i que no fan altra cosa que confirmar-me que el Gran Moment ja és proper. D'una banda, es veu que un tertulià d'un programa de Intereconomía TV va dir que la consellera Geli era una "guarra, puerca i zorra repugnante". Us afegeixo aquest enllaç per tal que pugueu gaudir d'un moment tan espectacular.
També és força edificant i clarificador el moment en el que el conseller Saura confon "campanya forestal" amb "campanya electoral". Això ens dóna una lleugera idea de quines són les prioritats d'alguns dels nostres polítics i de com els traeix el subconscient.
En una línia similar va la noticia de que "El tripartit blinda els alts càrrecs directius". Segons la notícia, sembla ser que, veient properes les eleccions -i anticipant-se a allò que es presumeix com una desfeta de grans proporcions- els membres del tripartit estan blindant el lloc i els sous d'aquelles persones que ells han posat a dit en determinats llocs directius (deuen ser aquells que, en altres temps, en deien "afectos al Régimen" i que si no fos per aquests procediments, mai es podrien "col·locar"). Veurem si hi ha algun tipus de reacció envers aquesta notícia o si la vida continua igual, com si res passés (que és el més habitual en el Règim corrupte i degenerat en el que vivim).
Us en podria explicar més de noticies d'aquest perfil, però no vull deprimir-me, indignar-me o pensar que cal fer una gran neteja en aquesta societat en la que vivim. Potser, fins i tot, caldria canviar radicalment el model de societat i reinventar-la, fent desaparèixer definitivament aquesta patuleia de paràsits que passen per ser els seus guies espirituals i formals.
Finalment, m'agradaria fer-vos una recomanació per aquesta nit. A les 21.50 h., TV3, emet una pel·licula que sempre m'ha encantat i en la que em vaig inspirar per posar un sobrenom a una persona, comentarista esporàdic d'aquest bloc. Es diu Ronin i és de l'any 1998. No us encanteu amb l'acció -que és trepidant- i fixeu-vos en els arquetips dels personatges, sense sentiments aparents, i en l'entramat de relacions d'amistat-odi que hi ha entre ells. El diferent origen dels personatges no és obstacle per poder veure que, al final, tots obeeixen a un mateix model  professional i vital, i que tots han estat entrenats i viuen pel mateix objectiu. Quan jo la vaig veure, em va impressionar. Semblava una descripció -amb algunes variacions- d'unes situacions i circumstàncies que m'eren força familiars. De fet, com ja us he dit, vaig rebatejar a una persona amb el nom d'aquest film (en Lupus va rebre el seu sobrenom per la pel·lícula Lobo, del 1994, en correspondència a la seva capacitat per canviar el seu caràcter). 
Bé, ho deixo aquí. Després d'un dinar pantagruèlic i exquisit, amb una bona migdiada posterior, ara toca fer un most suau -que aporti líquids i capacitat digestiva- abans de delectar-me amb la pel·lícula que us he recomanat.  

8 comentaris:

  1. Ja estem davant de la tele!
    El Robert de Niro és un actoràs! la cosa promet!

    ResponElimina
  2. T'ha agradat? Jo ara veuré la que fan a Cuatro: The Faculty. A TV3 fan Assassins, però no puc suportar l'Antonio Banderas. Ho sento, és superior a mi...
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Així, tot concretant de manera mesurada i estricta, penso que pot ser més divertit alhora de definir el teu neguit...

    Som-hi, doncs!

    Membres superiors: colze, avantbraç, braç, canell i mà.

    Membres inferiors: cuixa, genoll, cama (a no ser que descubreixis que tens tres cames i una d'elles molt més curteta però guarnida...), turmell i peu.
    El tema dels òrgans en general el deixem aparcat, com també les regions del cap i del tronc. I tot això si estàs d'acord. Què et sembla?

    La peça de roba que em vaig treure quan creia que les teves mans estaven neguitoses fou
    la lligacama negra que subjectava la mitja vermella, ara de nou duc una mitja al turmell. Com pots
    endevinar t'he fet cas i m'he tornat a treure la lligacama (quan estic per casa em vesteixo de manera "divertida").

    He repassat el nou relat i abans de dir quin membre del teu cos estava neguitós voldria que
    validessis les noves basses...

    Escolta, la migdiada d'ahir també la vas fer en "pilota picada"?

    Per cert, jo també vaig estar tafanejant per la Boqueria, però a diferent hora, passaven ben poc dos quarts d'una del migdia.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. D'acord Anònim(a).
    Fem-ho així. Una lliga-cama? Òndia!!! Fetitxisme a tope!!!
    La migdiada en pilotes? És clar!!! Jo sempre dormo despullat.
    Un petó.

    ResponElimina
  5. Hola Filadora.
    Jo vaig recordar altres moments, altres paisatges i altres companyies.

    Un petó.

    ResponElimina
  6. Quan menges ho fas com un golafre?
    Per cert, encara no em trec cap peça de roba perquè no sé trobar
    quin membre del teu cos està neguitós.

    He llegit: "Boqueria" "xuletons", cap, dit, perfil, veure...
    Però no sé trobar quin és concretament el membre del teu cos
    que està neguitós.

    Dius també: "Potser, fins i tot, caldria canviar radicalment el model de societat
    i reinventar-la, fent desaparèixer definitivament aquesta patuleia de paràsits que passen per ser els seus guies espirituals i formals."

    Et refereixes als periodistes, també? Com ara el Cuní que al meu entendre hauria d'aixecar el cul de la poltrona on s'hi estarrufa i deixar pas a les noves generacions?

    Ho dius per una generació de catalans, fills de la postguerra i immobilista de mena, que quan
    són de viatge a la Gran Bretanya concretament a Anglaterra i tornen a Catalunya diuen: "Els anglesos són ...." i en canvi els espanyols som...." Tot ignorant
    (per ignorància o per mala llet)el Regne Unit de la Gran Bretanya, eh?

    Que m'explico?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  7. Hola Anònim(a)
    Normalment, no, no menjo com un golafre. Malgrat això, a vegades em deixo portar i m'excedeixo (ho reconec).
    Quan dic "paràsits" em refereixo a tots aquells que esperen el "manà" públic per continuar medrant.
    Un petó.

    ResponElimina