dilluns, 21 de juny de 2010

RUTINES MENSUALS

Cada mes la mateixa rutina, la mateixa paranoia, el mateix tràngol. Hi ha un dia al mes que, entre trucada i trucada, el dedico a les meves coses. Tampoc espero gaires novetats respecte del mes anterior, però sempre queda la possibilitat que em sorprenguin i pugui tirar la casa per la finestra d'una vegada. 
La seqüència és aquesta: Llevar-me d'hora, baixar de la muntanya, anar a la cita -ja concertada- amb el metge, veure que res ha canviat, cagar-me en tot, passar pel banc i veure el somriure hipòcrita del director i aguantar les seves genuflexions -algun dia li diré que no calen- carregades d'un servilisme interessat, tornada a casa i explicada de història inversemblant sobre el sexe dels àngels. A vegades, reblo el clau i passo per l'altre banc. Llavors les genuflexions ja són espectaculars, més si està a punt de vèncer algun dels dipòsits. 
És del tot lamentable veure genuflexions i corredisses fins i tot quan tinc un dia de descans! Bé, suposo que la vida té aquestes coses: D'una banda et confirmen que el mon s'acaba i de l'altra voldrien tenir-te lligat -no fos cas que canviessis de banc- fins d'aquí dos mil anys. A vegades sóc una mica dolent i els segueixo la veta. A un li dic quan apenat estic de tota aquesta situació i com n'estic de compungit per veure que el món s'acaba (si sabés els festivals que em munto, fliparia), d'altra banda, faig apologia de les bones costums i interpreto el paper del client perdonavides. En el fons, penso que és el que esperen i el que volen veure i sentir. No puc pas decepcionar-los!!!
Avui ha sigut esperpèntic i surrealista. En els dos llocs de culte mensual m'han fet -i he fet- la mateixa pregunta: Quant de temps pot durar això? Resposta 1 (metge): Fins que el cos aguanti. Increïble però cert!!! Aquest és el compendi de 8 anys de carrera més especialització, MIR i no sé quants màsters, simpòsiums, congressos i mandangues vàries. Resposta 2 (banc): Fins que la situació millori. Val xaval!!! Quanta creativitat econòmic-financera!!! Quin guru de les finances!!! Un futur ministre d'economia, sens dubte. 
Indefinició, això és el que trobo miri cap on miri. Per quin estrany motiu mai trobo una resposta clara i contundent per part d'aquells que s'autoproclamen "especialistes" en matèries molt concretes. Es poden equivocar -com tothom- però, almenys, que facin l'intent de dir blanc o negre, mascle o femella. Que no es limitin a dir aquella frase apresa, sense cap sentit, obvia i que provoca més angoixa que tranquil·litat a qui l'escolta.
Bé, vaig a fer una mica de migdiada, no fos que m'acabés angoixant i comencés a donar lamentables espectacles. Això ho reservo als professionals de l'angoixa i l'asfixia, aquells que no han d'aguantar les lletanies mensuals d'un metge i d'un banquer que coincideixen en una cosa: no saben concretar mai res...
Després de la migdiada, potser, més...o no, mai se sap!

3 comentaris:

  1. Veig que avui ha sigut un dia dels què volem que passin ràpid. Sense dies grisos, els dies blaus no serien tant blaus.
    Patonàs!

    ResponElimina
  2. Vídeo xulo que ha penjat la Maria de Somnis de plastilina: http://www.youtube.com/watch?v=INOVp3Iz2tE

    :)
    T'hi va perfecte amb el post:
    "Vull entendre-ho però no puc!!"

    ResponElimina
  3. Hola Filadora,
    no, tots els dies tenen el seu encant, uns per una cosa i els altres per una altra.
    Guapu, guapu el vídeo!! No cal entendre. A vegades són pensaments que només els pot entendre qui els escriu. Igual que hi ha sentiments que només els pot sentir qui els té.
    Un pató

    ResponElimina