dimecres, 24 de novembre de 2010

IMPRESSIONS FICTÍCIES I FALSOS IMPRESSIONABLES

Fa temps, en relació al bloc, algú em va dir: Òndia, tio, vols dir que no hauries de canviar el teu pseudònim, la teva imatge i el títol del bloc? 
Per quin motiu hauria de fer-ho? -va ser la meva resposta.
Es que dóna mal rotllo. Fins i tot algú podria pensar que estàs com un llum o que ets carn de psiquiatra -va respondre força convençut. 
Aquesta ment privilegiada, era -i és- un fals convers -escric en genèric- que es mostra impressionat de l'aparença d'un bloc, del pseudònim d'algú que hi escriu per pura diversió i del que s'hi diu, malgrat s'adverteix -per activa, molt activa- que és pura ficció. Aquest mateix element -candidat a Salvador del Món i integrista de la moral aliena- és capaç de vendre sense cap contemplació a qui l'ha ajudat a estar on està, és capaç de mentir, d'utilitzar tots els recursos per manipular tot i a tothom en benefici propi (sense cap tipus de mirament) i gaudeix de viure en mig d'una mediocritat de la que en fa virtut pròpia i que l'eleva  -pretesament- a l'excel·lència per demèrit aliè més que per mèrit propi.
La vida és així i els que més s'espanten del que veuen fer i dir al proïsme, menys s'adonen de la gran tragèdia que és per la resta de la humanitat haver-hi de tenir el més mínim contacte, ja sigui directe o indirecte. El més trist de tot plegat és la presència del que en altres contextos i temps en dèiem "muditos", aquells que parlen quan no ho han de fer -quan són temes intranscendents, però que donen joc i només comprometen a tercers, en benefici propi- i que callen quan han d'adquirir el més elemental compromís o defensa -malgrat només sigui moral- d'aquells que permanentment adquireixen compromisos -que sí compleixen- amb ells.
Aquests darrers dies estic en plan pseudo-filosòfic (res greu ni que requereixi tractament, no patiu). No és un rampell sobtat que m'ha entrar de la nit al dia. Tot plegat només és un intent de començar a posar cada idea -de moment, només això- en el seu lloc. Potser no serà un intent reeixit -la mediocritat cada vegada avança més, només hem de veure l'entorn social- però sempre queda el consol i la justificació de poder dir allò de "Ja us ho vaig dir". 
La resta? La resta és intranscendent i ja no forma part de les coses que em preocupen. De fet, deixo que altres s'impressionin (?) i es preocupin (?) amb i d'aquestes coses. Mentre, jo sóc feliç i continuo vivint tan bé com puc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada