Fixeu-vos en la cara de l'home de la imatge. El seu rostre no és greu i no sembla preocupat. Fins i tot podria dir que té un petit somriure als llavis. No és un somriure de gràcia. És un somriure sarcàstic, irònic i de rebuig envers aquells que es pensen que el poden ferir amb les seves fletxes.
No, ja no el poden ferir. Ja ha transformat el seu cos en una diana i és normal que les dianes suportin les fletxes. Altra cosa seria que no hagués tingut la capacitat de transformar-se i encara tingués forma humana. Llavors, el seu cos humà patiria els efectes d'aquells que tiren al bulto -mireu la seva poca punteria i la dispersió de les fletxes- i esperen encertar-la.
La vida no és altre cosa que la concatenació de petits reptes. Moltes vegades, aguantar amb estoïcisme heroic les gilipollades és un mèrit que es tindrà en compte a l'hora de permetre'ns l'entrada al Paradís. quan traspassem. Ho sento, mai he volgut anar al Paradís en una altra vida. Prefereixo gaudir-ne en aquesta vida i tot això que porto guanyat. Per sort, sempre queden estones agradables com la d'avui, en la que pots tenir una conversa interessant i confabular (crear noves situacions) una mica. Com m'encanta assabentar-me de que tinc interessos comuns amb altres persones!!!! Què gratificant és saber que no es fa mal, que tot plegat és un acte de compassió cristiana i que accelerar la caiguda només és una manera d'evitar patiment!!!
Oh!!!! Quina gran vetllada d'acupuntura sense malalt!!!. Quina sessió de vudú (de punta de coixí, diria algú)!!!! No hi ha activitat més gratificant que preparar el suïcidi d'un enemic!!!! No hi ha imaginació més fructífera que la de dos enamorats de la tragèdia (en aquesta ocasió serà més aviat una tragicomèdia). Fa uns mesos, amb motiu de la mort del David Carradine (Kung Fu) com a conseqüència d'una pràctica sexual basada en limitar la respiració, ja vaig avisar del perill de descompensar la respiració. No és bo respirar molt lentament i tampoc ho és respirar amb massa fruïció o de forma compulsiva (hiperventilar). Qui ventila poc es mor i qui ventila massa (per col·lapse), també.
Bé, ja tinc una mica de Salsa de la Vida. Ja tinc un nou repte. Ara, la qüestió no és saber si caurà o no. La qüestió és saber quin és el millor moment. Hi ha moltes variants i totes tenen algun tipus d'al·licient. Avui intentàvem -ja he dit que m'ha sorprès veure que compartia interessos amb algú (amb altres ja ho sabia)- fer un collage de quin podria ser l'escenari de cadascuna de les opcions possibles. Finalment, ja s'ha pres una primera decisió de com han de succeir-se cadascun dels fets. Ara cal polir-ho, donar-li forma (hi ha prou temps) i fer-hi participar aquells que faran la feina d'una manera més efectiva i desinteressada (o ignorant). Magnífic, extraordinari i, sens dubte, espectacular.
Bé, ho deixo. Encara em queden per lligar moltes coses. El temps passa molt ràpid i he d'acabar de perfilar la trama d'aquesta tragicomèdia en poc temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada