PASSIÓ

La passió no la pot comprendre

qui no la experimenta.

Dante Alighieri

Els remordiments s'ensopeixen en la prosperitat

i s'aguditzen en els mals temps.

Jean Jacques Rousseau

Torno a la meva cita -intento que, almenys, sigui setmanal- amb aquest racó, que tantes satisfaccions i moments de relax em proporciona. Sí, ja ho sé: massa relaxat no se'l veu al personatge de la foto (ho dic amb tot el meu respecte).

La vida són moments de relax i moments de passió. La passió la podem entendre de moltes maneres i en les diferents accepcions de la paraula. És com aquella relació entre el ying i el yang, entre el bé i el mal, entre el blanc i el negre, entre positiu i negatiu. 

La passió pot ser un acte de plaer suprem i un acte de patiment suprem. Ambdós moments tenen una cosa en comú: són actes intensos i fan arribar l'esperit humà -i la carn- a la màxima expressió del sentiment. Malgrat pugui semblar el contrari, patir -amb mesura- és bo i convenient. Sense patiment no hi ha la recompensa posterior de la tranquil·litat, del plaer de sentir-se (fictíciament) immune a aquell mateix patiment. També és una manera d'endurir-nos davant la realitat de la vida i de la duresa descarnada que la caracteritza.

Ahir vaig veure -tard, molt tard, després del futbol- una pel·lícula que és objecte del meu culte  -potser per analogia- des de fa anys: The Hunted (La Presa) -00.00 h. Cuatro- amb Benicio del Toro i Tommy Lee Jones. Una bona mostra de que el patiment i la passió són instructives. Jo sempre m'he quedat amb una frase: "Començar a matar no és difícil. El que és difícil és saber parar de matar". És a dir: mantenir el cap fred per tal de saber on es troba el límit entre allò que és legítim, convenient i necessari i allò que ja no ho és.

Aquest cap fred també és necessari per saber esperar el moment oportú. Caçar -ja sigui a l'espera o perseguint la peça- requereix paciència. Cal saber estar a l'expectativa i en el moment de l'acte suprem -sempre motivat per un error de la presa-, no fallar. Normalment, la presa es confia per dos motius: per no haver advertit la presència del caçador o per pensar-se que -finalment, passat el temps- ha desistit del seu propòsit. Un caçador mai descarta o rebutja una presa. Pot passar el temps, la persecució (o l'espera) pot ser llarga i dura però, finalment, sempre intentarà cobrar la peça. Només és qüestió de temps i paciència.

Aquest dies he limitat la meva presència en aquest racó per aquest frenesí descontrolat i passional que s'ha apoderat de mi i que em fa pintar, arreglar, construir i reformar tot allò que té a veure amb el meu entorn residencial. Després d'un hivern llarg i cru, ara és l'hora de fer que tot reviscoli i de posar-ho tot a punt -ara és quan fa el millor temps: ni fred ni calor- per tal de poder passar un estiu plàcid i a raser de les calors excessives. Moltes coses em queden per fer i molta feina per endavant però no us podeu imaginar quan plaent i satisfactori és el treball que és fa en benefici propi, sabent que ha estat concebut i planificat correctament abans de dur-se a terme, lluny de les incerteses i canvis constats -producte d'una capacitat intel·lectual limitada combinada amb una concepció capritxosa de la vida- que em fan viure la meva pròpia passió. 

Demà comença una nova setmana. No és una setmana qualsevol: m'esperen uns quants dies de festa -traducció de festa: treball constant, però plaent, en coses lògiques i que tenen un sentit pràctic- en els que em dedicaré a descansar i treballar en coses meves. Una espècie de "Ora et labora", sabent que no hi haurà interferències dels Arquitectes de castells de cartes, dels Decoradors d'interiors i tampoc dels Asfixiats, Arrastrats o Regaladors d'esforços aliens.

Tot un luxe, tot un plaer en el meu oasi... Una autèntica passió!!!