ERRORS REITERATS I RIDÍCULS

El pitjor no és cometre un error, sinó tractar de justificar-lo

i no aprofitar-lo com avís providencial de la nostra lleugeresa

o ignorància.

Santiago Ramón i Cajal

Aquests dies estic delint-me d'uns quants llibres que vaig adquirir -entre compres i regals- el dissabte passat. N'hi ha un -que, per cert, m'he deixat a la casa de la muntanya- que l'he acabat en un instant. Tracta d'errors humans comesos amb reiteració. D'una manera sistemàtica, ordena tots ells errors més comuns a la nostra pobre i depauperada espècie. Tots aquells que són motiu d'escarni, els que fan que quedem "retratats", els que ens defineixen i defineixen què es pot esperar de cadascun de nosaltres.

Un exemple: Tots coneixem a "l'emprenedor" que vol començar tots els projectes (normalment, els comença "per Decret", els emmerda i espera que algú o altre els acabi, negant pel més sagrat que mai hagi tingut res a veure amb aquell projecte). Només hi ha un petit inconvenient: encara no ha començat i ja s'ha hagut de rectificar -a ell mateix i les seves decisions- i desautoritzar. De fet, no és més que una mostra més d'inseguretat, de no saber fer les coses i de no escarmentar (segons l'autor, de no tenir cap sentit del ridícul i de la dignitat). Com li passa al senyor de la imatge d'avui, sempre acaba cagant-la i sense res amb què eixugar-se.

Ja s'han acabat els dies de relax a la muntanya. Volia fer menys dies de vacances, però hauria sigut com furtar-li a algú l'oportunitat de cagar-la. És simptomàtic i gairebé una regla aritmètica, una acció-reacció, una causa-efecte: marxar, intentar-ho (fer veure que s'en sap) i cagar-la. Impressionant... I lamentable!!! Tenia intenció de personificar aquestes "virtuts" en un nou personatge -el gat Lapo-, del que ja us en he parlat en posts anteriors, però he decidit que aquest tema relacional entre gat i malifetes ja ha estat prou amanit per autor de reconeguda solvència. 

De fet, crec que em prendré uns quants dies més de vacances. Potser d'aquí dues o tres setmanes i també a principis de juny. He d'incrementar aquest ritme de gaudi existencial i fer que tot plegat sembli el que és: una gran broma!!!