Només trec el nas per donar fe de vida, mostra de que encara respiro. Estic immers en una mar de martells, pinzells i d'altres estris per fer bricolatge compulsiu i desfer-se dels mals rotllos (a mi em funciona així).
Només el punt negre de contestar a algun -tristament- analfabet, incapaç d'entendre allò que llegeix (malgrat, segurament, reforça la lectura amb el moviment de llavis i la vocalització en veu baixa).
La resta? La resta bé. El Madrid ha perdut i el Barça ha guanyat. Què més es pot esperar? Segurament moltes altres coses molt més importants, però ja és tard, estic amb els ossos que em fan mal tots ells i les agulletes són irresistibles.
Ho deixo, vaig a dormir i a descansar. Demà toca pintar tot allò que, entre ahir a la tarda i aquest matí, he construït i al que, aquesta tarda, he donat una primera mà de segelladora. Coses de fer-se les coses un mateix -bé, segons quines coses- i de gaudir-ne mentre les faig. Demà -d'aquí unes hores- més, molt més!!!
:) Ja trobava a faltar llegir-te!
ResponEliminaEstàs d'enhorabona, Excorcista. Molts no tenen un pla B per exorcisar els seus dimonis, no saben viure sense ells.
ResponEliminaHola Filadora,
ResponEliminajo també trobava a faltar escriure i llegir els teus comentaris.
Un pató!
Hola Xicaradana,
Sempre s'ha de tenir un pla B, sempre!
La vida és molt voluble i és allò d'adaptar-se o morir.
Un petó