diumenge, 5 de juny del 2011

DE PROFUNDIS

No hi ha res més admirable i heroic
que treure valor de les pròpies desgràcies i
reviure amb cada cop que hauria de matar-nos.
Louis-Antoine Caraccioli.

Des de fa uns dies -a hores intempestives- recordo i repasso tots els escrits i lectures que m'han aportat, significativament, alguna cosa. Són molts i és una tasca llarga però plaent.  Ahir a la nit va caure a les meves mans una epístola -De Profundis- que l'Òscar Wilde va escriure a un amant seu, durant els dies en els que va estar a la presó. Aconsello aquesta lectura per tot el sentiment que traspua. Recordem que està escrita a l'Anglaterra de la darrera part del segle XIX, amb totes les convencions morals de l'època.
D'altra banda, demà comença una nova setmana. Sé que tindré la demostració viva de que les regles matemàtiques existeixen i que Si A és igual a B i B és igual a C, A és igual a C. No cal ser gaire intel·ligent per arribar a aquesta conclusió, però el que més em molesta és aquesta sensació de semblar imbècil i de que els altres es pensin que no estic al cas de res. Una cosa és no poder saber i l'altra és no voler saber. Des del minut zero sabia el que passaria, com passaria i quan passaria. Era una pura qüestió matemàtica, res més.
Continuo el meu periple sabent que tot té un final i que les dates de caducitat arriben un dia o altre. És el que té: consumeixes el producte abans de la data o ja pots llençar-lo. A la vida passa el mateix: hi ha coses que, passat el temps, fan pudor i ningú se les pot empassar. Arribat aquest moment, cal començar una partida nova o, directament, trencar la baralla. Sembla que -molt lentament- vaig tancant temes. Vull arribar al gran moment amb tots els temes tancats i amb el convenciment que ja res em queda per fer. No dependre de res ni de ningú -tenir-ho tot lligat- et dóna la llibertat de governar la vida i la mort, de posar les dates de caducitat.

2 comentaris:

  1. Moments de canvi, tot el que tenen d'engrescadors ho tenen de perillosos.
    Per cert, una frase molt i molt atrevida, la que tanca el post.
    Ànim i sort!

    ResponElimina
  2. Hola Xicarandana,
    tens raó, els temps de canvis sempre són excitants però molt perillosos i incerts.
    La frase final? Bé, qui ja no deu res a ningú -ni a ell mateix- pot decidir el què vol fer amb la seva vida sense cap condicionant.
    Una abraçada molt forta!

    ResponElimina