diumenge, 26 de juny del 2011

DECISIONS

En qualsevol moment de decisió
el millor és fer el correcte, 
després l'incorrecte, i el pitjor és no fer res.
Theodore Roosevelt

Vivim en una societat en la que prendre decisions sembla que sigui delicte. Una gran por a equivocar-se fa que ningú -molt pocs- prengui decisions. Potser l'ésser humà ha evolucionat a una espècie covarda, amb un sentit de l'autoprotecció -por a la responsabilitat de la decisió- tan accentuat que no és capaç de prendre cap tipus de decisió que no sigui del gust de tothom?
Potser aquesta societat està massa acollonida per les conseqüències de les decisions, per molt necessàries que siguin? Potser els que tenen poder de decisió estan més preocupats en caure simpàtics, en conservar el seu sac de vots i els fa molta por emprendre mesures pel bé comú, per molt dures i incomprensibles que siguin?
Equivocar-se no és cap deshonor ni cap màcula per ningú. El que és un deshonor i una màcula és avantposar les pròpies pors -basades en interessos particulars- pel davant d'allò que, si bé és impopular, és absolutament necessari. 
Fa anys vaig veure un reportatge sobre el crack del 1929 i era força eloqüent veure com aquells que havien acabat arruïnats es tiraven per les finestres de Wall Street. Estrany? No, conseqüents. Havien pres una decisió a l'hora d'invertir i s'havien equivocat. Quan es tiraven per la finestra afrontaven la conseqüència d'haver-se equivocat. Almenys havien tingut la valentia de prendre decisions, fossin equivocades o no.
Cada vegada ho veig més clar: els que ens governen no prendran cap decisió dràstica però necessària. Només aniran passant, veient com el malalt agonitza i sense el valor de medicar-lo, per si la pròpia medicació el mata. Només esperen passar el seu temps, esperar que la tempesta escampi i pregar per tal que les conseqüències de la seva indecisió -això sí, mai els podran imputar una decisió errònia- siguin reversibles per se
Potser sóc una mica negatiu i estic una mica avorrit de sentir mentides, però no entenc com eixugaran els deutes dels ajuntaments, de les autonomies i de l'estat. Una cosa és la crisis i una altra ben diferent és haver estirat més el braç que la màniga en autèntiques bajanades sense cap utilitat, però que suposen una hipoteca per sempre més.
Llegeixo amb estupor i atònit com alguns alcaldes prenen com a primeres decisions del seu mandat el apujar-se el sou un 32%, un 25%... Que potser s'han tornat bojos? O potser tenen una barra (cara) incommensurable que els permet fer el que sigui -en benefici propi, això sí- sense sentir la menor vergonya o pudor? Ho he dit moltes vegades i cada vegada n'estic més segur. Qualsevol dia això s'acabarà d'una manera dura i traumàtica. Ho sento, no veig cap futur per aquesta societat. Només una autèntica regeneració moral, que comporti una neteja a fons de l'entramat social i dels dirigents pot reconduir una situació que només pot acabar malament. Tot per la manca de decisions, ja siguin bones o dolentes.
Una cançó per desengreixar....

PS: per cert, ja tinc decidit que aquest -el de la imatge- serà el tronc en el que seuré a mirar-me les postes de sol més fantàstiques. La resta ja fa temps que ha deixat d'importar-me i, per sort, jo encara sóc dels que saben -i tenen el valor suficient- prendre decisions i decidir quan ha de baixar el meu teló!

3 comentaris:

  1. Home, una micona negatiu sí que estàs. Si bé és cert que amb raó.

    "Decidir-se" és una mena d'alliberació. Només cal que ho provin i les coses estan arribant a tals extrems que no els quedarà altra. Confi que no sigui massa tard. Mentres tant, a viure, que són dos dies. I avui ja és diumenge...

    ResponElimina
  2. Com pots pensar que tirar-se per la finestra és afrontar res??????
    "Afrontar les conseqüencies d'haver-se equivocat"??
    No és pas això Exo. No és pas això.

    ResponElimina
  3. Hola Xicarandana,
    No, negatiu no: Realista.
    Em sap greu que ningú sigui capaç de fer el que toca, sense arrugar-se i sense pensar en els propis interessos.
    Un petó.

    Hola Filadora,
    Fer això és demostrar que no es té por, que per cada acció hi ha una reacció.
    Saps que passaria avui? Passaria que aquests mateixos voldrien que ens tiréssim per la finestra els que no hem pres la decisió de la inversió i, per tant, no tenim cap responsabilitat sobre el resultat. Manca responsabilitat i prendre decisions, peti qui peti.
    Un pató molt fort!!!!

    ResponElimina