Des de fa molt de temps -anys- m'han fet tornar un escèptic del nucli dur. Darrerament, aquest escepticisme s'està aguditzant fins a extrems que jo ja considero no desitjables i que no fan més que desmotivar-me o fer que la meva resposta davant de respostes o afirmacions de simple compromís no pugui ser altre que "d'acord, gràcies".
Un exemple el tindré demà. Sé positivament, sense cap gènere de dubte, que una afirmació que em van fer divendres i que em van "vendre" -quines penques!- com un "favor", no es convertirà mai en realitat. Sé que, finalment, ningú complirà el seu compromís i que em tocarà -com sempre- anar esmenant tot allò que deriva d'aquest maleit culte a la bajanada i al compromís -submís i servil- fàcil i gratuït (és molt fàcil quan n'ha de respondre un altre). El més trist és poder comprovar com encara algú encara intenta "vendre" coses que mai ningú no compraria. Potser es pensa que la resta de la humanitat són retardats? Potser sap que està dient bajanades i li fa vergonya demostrar obertament la seva submissió i el mal dissimulat servilisme, malgrat s'omple la boca de constants reivindicacions de la seva pretesa "independència"? Potser divertit!!
Francament, ara estic en una etapa en la qual no vull -no ho necessito, no em cal, no tinc cap obligació- aguantar bajanades (per dir-ho fi). Contraresto aquesta profusió d'idees "genials" amb un esperit escèptic, irònic i una mica sarcàstic, tot mantenint-me a l'expectativa i gaudint del lamentable espectacle. El més graciós i grotesc és veure les diferents "versions" -al final, totes m'arriben- d'un mateix fet o tema. Segons l'interlocutor es canvia de versió i es desnaturalitza el fet, adaptant la realitat a les necessitats del moment o de l'interlocutor. Un prodigi de coherència i de dignitat!!!!
Avui és un dia especial i voldria fer esment d'aquest fet. Tampoc diré quin és el motiu de que sigui especial, però queda dit que ho és. Només diré una cosa: aquestes són les coses realment importants; les que formen part del món interior, del món afectiu, del món del sentiments reals, profunds i sincers. La resta no importa!
Vinga home, explica'ns-ho! que no ho direm a ningú! :P
ResponEliminaAvui vas molt d'hora!
Filadora.
Si alguna cosa té l'edat és que no tens l'Obligació de quedar bé amb ningú, no estàs exposat a cap barrera mental del políticament correcte o no, fins i tot un mateix es balanceja entre els ben i els mal perquè la perspectiva de les coses i de la mateixa vida no es deté en els pensaments dels demès.
ResponEliminaLa llibertat de decidir, de ser o simplement de NO estar, la simplesa de ser amo d'un mateix i del seu pensament.
I al final de tot t'adones que el realment important és el que ets i els motius que tens per seguir sent important-te poc o res els conceptes dels altres.
Hola Filadora. Avui hauria fet 80 anys. Només (ni menys) això. Hi ha coses que costen de pair, malgrat el pas del temps.
ResponEliminaVaig d'hora per un motiu: porto un refredat de ca l'ample i vull dinar d'hora, un cafè calentó i a dormir una miqueta de migdiada.
Un pató!
Hola Marta!
Sí, com veus, estem en sintonia amb el que pensem. El que em passa a mi és que no puc suportar els personatges servils, orfes de qualsevol rastre de dignitat que fan el que sigui per tal de rebre un fals copet a l'esquena. Ho sento, però ho trobo vomitiu. No hi puc fer res més!
Un petó!
Per cert..... Visca el Barça (malgrat no em donin res quan guanyen ni em prenguin res quan perdin. Bé, sí, en donen i em prenen il·lusió!)
ResponEliminaUn p(a)etó a les dues.
El darrer paràgraf val un món! Va bé que t'ho recordi de tard en tard. Gràcies!
ResponElimina... Volia dir "que t'ho recordin"... Perdó! :-))
ResponEliminaHola Xicarandana, guapetona!
ResponEliminaSí,amiga, aquestes són les coses autèntiques. La resta és prescindible.
Un petó!