dissabte, 24 de desembre del 2011

PRENADAL

 “El guerrillero tendrá el espíritu legionario,
la arrogancia paracaidista y el valor y 
el coraje de la mejor infantería del mundo”.
50è aniversari de la creació de les COE,s

No sé si aquests dies estaré d'humor per escriure i m'avanço. Primer, vull desitjar unes bones festes a tothom i un bon any 2012, no fos cas que em perdés en camins i reflexions estranyes i no recordés fer-ho.
En segon lloc, un record per a tots aquells que hem patit i gaudit junts del privilegi -el dret, guanyat amb molt sacrifici- de portar una boina verda. Per sort, aquests sempre hi són i no cal demanar-los res: sempre s'ofereixen sincerament.
A vegades, sento la necessitat d'allunyar-me de tot plegat, de no sentir les emocions que tothom està obligat a sentir en determinades dates. En aquest sentit, sempre he anat per lliure i he  experimentat les emocions i sentiments propis i mai m'he deixar influir per allò que és comú i correcte.
Aquests dies tinc la sensació d'estar en el preàmbul -el record té aquestes coses- d'una pèrdua. Salvant les distàncies jo visc ara el propi Via Crucis. El temps ha passat, però el retorn d'aquestes dates prèvies, fa que no estigui de gaires punyetes -cosa que tampoc m'és aliena o estranya- i que la meva capacitat per aguantar bajanades minvi fins a fer-se pràcticament nul·la.
Tot plegat, només desperta en mi un fàstic indescriptible i em fa conscient d'un futur que no m'ofereix gaires opcions. Potser en altres circumstàncies, sense ningú més, ja faria estona que tot s'hauria acabat. Si tinc una cosa positiva en la que basar la meva continuïtat és que mai he patit per mi. Per sort o per desgràcia, sempre pateixo més per aquelles persones que m'estimo que no per mi. Jo sé que sóc prescindible i efímer. Només es tracta de decidir quan prescindible i efímer sóc. 
Ho deixo. Des del meu punt d'observació -com a l'imatge d'avui- recordo el meu passat, observo el meu present i intueixo el meu futur. Només cal decidir si tot plegat mereix un pas endavant o un pas enrere... Només això!

2 comentaris:

  1. Sempre una passa endavant.
    Una abraçada forta.
    Bones festes ,ecs de festes.

    ResponElimina
  2. Hola guapetona. Bones festes!
    I un petó molt, molt fort!

    ResponElimina