dijous, 8 de desembre de 2011

LA BOGERIA ANUAL (ENCARA PODEM!!!)

Foto 1
Primer de tot, la meva felicitació a totes les Immes del món.
Com cada any, després de la nit de festa non stop -però molt non stop!- que ens permetem aquells que encara tenim com a referent per reunir-nos una festivitat concreta, ho hem tornat a fer!!!!!
Qualsevol dia, en sentireu a parlar i sortirà als diaris que un grup d'anormals de mitjana edat ha mort víctima de l'esforç combinat amb una ressaca de ca l'ample. Res a dir. Que arribi quan hagi d'arribar!!!
Com ja he relatat, en més d'una ocasió en aquest bloc, cada any ens reunim un grup d'amics, camarades, companys -com li vulgueu dir!- i ens marquem una festa d'aquelles que fan caure de cul. Després, a trenc d'alba -bé, una mica més tard- i sense haver dormit, ens traiem l'esmòquing,  ens posem en calça curta i, com podem, suem tot l'alcohol ingerit. 
Foto 2
La nostra destinació és l'ermita -les restes- que hi ha al turó de Sant Pere Màrtir, a Collserola (foto 1)
Des de fa uns anys, una antena corona el turó i ens serveix de referència per l'ascensió (foto 2)
Les cames pensen, els anys no perdonen però el fred de primera hora del matí ajuda a pujar. L'amor propi fa la resta.
Foto 3





En arribar al cim, uns altres companys que, per diversos motius, ja no poden fer l'ascensió en carrera, ens avituallen amb un bon vol de xocolata i amb xurros per reposar forces.  A mig matí, la roba ja comença a sobrar i fem la baixada (foto 3) tot esperant arribar a la nostra destinació per tal de poder-nos dutxar i tornar a vestir-nos "per l'ocasió", no sense abans haver-nos guarit alguna "ferida de guerra" produïda durant la carrera. 
La gresca continua fins ben entrada la tarda, amb dinar de germanor inclòs i una llarga sobretaula regalada amb abundants líquids esperitosos (i espirituals). Llavors, al capvespre, és el moment de mirar-nos les cares, fer-nos una abraçada i esperar que el proper any ens puguem tornar a reunir tots plegats. Cada any hi ha baixes, que recordem quan som a dalt del cim. Són baixes físiques, materials, corporals. Mai no hem tingut cap baixa en el record. Ara, completament exhaust, acabat d'arribar a casa, només em resta recordar allò que ens prometem cada any, dalt del turó, cridant-ho als quatre vents: Semper Fidelis!

2 comentaris:

  1. Sona xuli xuli! m'alegro moltíssim!

    Filadora.

    ResponElimina
  2. Hola guapetona!
    Et puc assegurar que ens ho hem passat fenomenal. Només hi ha un problema: estic rendit i demà treballo. Vaig a dormir una mica.
    Un pató!

    ResponElimina